L'habitual és el protocol, no sortir del que s’ha establert, evitar canvis i innovació i, de passada, no sortir del despatx o la consulta, no fos cas que ens passés alguna cosa.
Aquesta actitud en els quadres directius l’estan imitant els professionals a peu de carrer que segueixen les seves consignes. La sobrecàrrega assistencial i la desídia institucional fan que els metges de família surtin cada vegada menys de la seva consulta per dur a terme alguna activitat comunitària; les infermeres i els treballadors socials, el mateix, i que als hospitals tot es resolgui dins el servei i s’interaccioni el mínim amb l'atenció primària o altres agents.
El problema de centrar-se en el "protocol" és que es perd la funció social de guia. Els professionals de la salut, a més de complir les seves obligacions assistencials, han de ser agents d'educació sanitària i d'orientació en salut, funcions que cada vegada s'atenen menys i les estan copant interessos mercantils amb un gran ànim de lucre. Això implica tenir algun grau de presència pública, a la comunitat on es treballi, als mitjans de comunicació, a Internet o a les xarxes socials. Implica interessar-se perquè els continguts de salut de qualitat s'estenguin i es difonguin, per fomentar la reflexió i la presa de consciència, per potenciar les autocures i l'autogestió de la salut i la malaltia.
Necessitem líders que vagin al capdavant, que s'atreveixin a obrir camins nous des d'una actitud de servei i recerca del bé comú. Però sobretot necessitem guies que, en els seus petits àmbits d'actuació, des d'una consulta d'infermeria, de treball social, de psicologia, de fisioteràpia o de medicina, siguin capaços d'orientar i animar tant col·legues com pacients.
No calen grans heroïcitats, només cal publicar un bloc o algun article en un diari local, escriure una carta al director o parlar a la ràdio del barri, incloure algun missatge de salut a les nostres xarxes socials, anar un cop l’any a alguna escola o a algun àmbit públic a fer una conferència, teixir xarxes comunitàries intraprofessionals o a la zona on es treballi..., sortir del despatx o la consulta.
És inadmissible que molts gestors no coneguin personalment els seus subalterns i viceversa. Que els professionals d'hospital no tinguin tracte amb els d'atenció primària, que els d'atenció primària no coneguin els farmacèutics comunitaris, els alcaldes o membres amb algun paper social de la seva comunitat. També ho és el fet que quan busquem informació a Internet sigui raríssim trobar continguts de qualitat de professionals de la salut independents no patrocinats.
La nostra societat segueix els discursos sobre la salut de famosos i poca-soltes sense criteri animats per televisions i mitjans que els donen notorietat i visibilitat. D'aquesta manera, camina sense nord seguint els dictàmens d'un mercat que no té escrúpols a l'hora de vendre productes i serveis que anuncien com a panacea universal per fer caixa.
M’esperança conèixer molts professionals de la salut que fan aquesta funció de guia de manera callada i constant. Gent bona que cerca el bé de la gent amb qui treballa, el benefici de les seves comunitats, la millora social. Professionals que han de batallar amb grans càrregues laborals i problemes institucionals, i que resisteixen la dificultat i encara hi posen ganes per innovar o compartir un escrit o una xerrada. És cert que no sol haver-hi reconeixement dins les organitzacions on treballen ni en altres nivells, però això no està impedint que hi hagi valents que segueixin portant aquesta vella torxa.
És possible. Des d'aquesta certesa llanço aquesta petita crida perquè visibilitzem, agraïm i animem la bona feina de tanta gent que es deixa la pell en el món de la salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada