divendres, 21 de febrer de 2014

Sang: quanta menys millor





El Dr. Enrique Gavilán obté, amb aquest, el tercer tweet de la setmana. El primer va ser referent a la gènesi de noves malalties i el segon a la poca consistència de la meitat de les recomanancions de l'OMS. Aquest tweet triat avui ens porta cap a l'univers de la indicació de les transfusions de sang.

L'article referenciat ha estat publicat aquest mateix mes a l'American Journal of Medicine. Es tracta d'una meta-anàlisi i una revisió sistemàtica. Els investigadors americans que signen el treball van rastrejar Medline per cercar assaigs clínics controlats que comparessin resultats clínics de grups de pacients amb els quals s'havien emprat criteris restrictius (Hb <7g/dL) per a la indicació de transfusió de sang, amb els resultats que havien obtingut altres pacients que s'havien transfós amb criteris més liberals. Finalment es van seleccionar tres assaigs amb 2.364 participants, en els quals la meta-anàlisi va mostrar que els pacients que havien sofert criteris restrictius en la indicació de la transfusió havien mostrat, de manera significativa, menys síndromes coronaris, menys hemorràgies, menys infeccions bacterianes i menys mortalitat que els que s'havien transfós amb criteris més liberals.




Malgrat els forts controls de seguretat en l'obtenció de sang humana per a transfondre, hi ha evidència creixent que la sang aliena aporta risc per als pacients i, donat que moltes de les transfusions que s'indiquen són clarament evitables, em sembla oportú parlar-ne una mica més, i per això el proper dilluns tractaré sobre els programes d'estalvi de sang (Patient Blood Management), especialment desenvolupats a Austràlia amb bones perspectives.