La definició bàsica de telemedicina és la que correspon a l'etimologia del terme: així és com es defineix la prestació de serveis mèdics a distància (del grec "tele", distància, i medicina). Aquesta definició és més àmplia del que sembla perquè també engloba tecnologies tradicionals que també serien telemedicina, com les campanes d'avís de l'arribada de leprosos o les peticions de recursos sanitaris i medicaments per telègraf amb cable durant la Guerra de Secessió americana.
L'alerta del coronavirus i la necessitat de telemedicina
Les reticències culturals i polítiques han estat arrasades pel tsunami d'una pandèmia en la qual els metges i sanitaris es compten entre els afectats i, per tant, poden esdevenir agents infecciosos. Més enllà d'intentar dimensionar les UCI i les plantilles dels serveis d'urgències a la demanda expressada, en una segona fase de resistència s'espera que la tecnologia, que ha inundat l'esfera social durant el confinament, també sigui útil en el camp sanitari. Aquí, a Espanya, pensem en l'avui, mentre que als Estats Units pensen en el demà tal com reflecteix aquest article del NEJM.

Monitorar a domicili: tècnicament possible, mèdicament desitjable
El canvi assistencial de monitorar els pacients crònics a domicili per no atendre'ls en centres d'aguts pot ser per fi una realitat. D'aquesta manera, amb menys infraestructures i el mateix personal de suport, es pot atendre tota la població mitjançant dispositius mèdics controlats amb intel·ligència artificial. Això reduiria el nombre d'urgències un 80% i tot el procés assistencial podria ser molt més personalitzat i eficient (el nom de Vanessa Sánchez en el gràfic és òbviament fals).
També és important que els centres sociosanitaris i el tercer sector tinguin un fort enfocament sanitari. La presència d'eines digitals de monitoratge i control de la salut física i mental, com també l'estímul físic necessari, han d'estar en mans dels responsables sanitaris de les residències, a més de disposar de sistemes de telemedicina per transmetre i registrar correctament les ordres mèdiques. D'aquesta manera es compensaria l'escassa presència mèdica, que fins avui ha estat la norma general, i es milloraria la cobertura sanitària.
La telemedicina serà una eina útil de priorització de serveis i descàrrega de pressió assistencial o no serà
La telemedicina serà una eina útil de priorització de serveis i descàrrega de pressió assistencial o no serà. Sobretot hauria de ser el camí perquè l'atenció primària, a hores d'ara poc tinguda en compte, passi de la visita domiciliària a la de control per telemedicina, un canvi tan natural com el de la conversa presencial a la teleconferència.
Els pacients necessiten aquest pas endavant de la medicina del segle XXI i el demanaran després del coronavirus. Perquè el nostre demà depèn del que fem avui.
Frederic Llordachs
Cofundador de Doctoralia, soci a Docplanner Group i partner a Braincats Consulting
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada