La pandèmia de coronavirus està sent un repte per a la humanització de les cures que no estava previst. Fins al moment actual els sistemes de salut havíem adoptat el model d'atenció centrat en la persona, però de sobte una epidèmia com la que estem patint imposa un canvi brusc cap a un model d'atenció centrat en la comunitat. La revista The Lancet ha publicat recentment una revisió de 24 articles sobre l'impacte de la quarantena en les persones que s'han d'estar confinades a casa seva i el risc de patir trastorns psicològics fins i tot fins tres anys després de la crisi traumàtica.
Les seqüeles psicològiques tindran més impacte en els pacients hospitalitzats. Les estrictes mesures de contenció han provocat que des dels hospitals demanem a les famílies que s'abstinguin de visitar els seus éssers estimats. L'impacte emocional que això suposa en les famílies i els pacients hospitalitzats i aïllats per coronavirus en un entorn estrany és inevitable. Davant la manca de suport de la xarxa social més propera, mantenir el contacte amb la família, encara que sigui a través del telèfon mòbil, està sent una prioritat. Es tracta d'una decisió dràstica i difícil que suposa passar d'un model d'atenció centrada en la persona a un altre de més centrat en la comunitat.
Als professionals els preocupa deixar que, en la versió hospitalària del confinament, els pacients pateixin tots sols la malaltia. Igual que a Itàlia, estem assistint a la terrible imatge de morts solitàries de pacients afectats per coronavirus. El final de la vida constitueix un dels moments més tràgics i que requereixen més intimitat. I en aquestes circumstàncies tan delicades, la informació ha passat a ser telefònica i donada per un metge amb la millor de les actituds, però emocionalment esgotat. D'aquesta forma molts professionals estan aprenent a tenir converses difícils a través del telèfon, sense que el llenguatge corporal, les expressions facials o el contacte físic puguin transmetre adequadament allò que senten.
Els hospitals afronten una realitat molt dura, amb malalts terminals per coronavirus que moriran sols per evitar nous contagis. Per això, i perquè ens resistim a abandonar el model d'atenció centrada en la persona, s'estan adaptant els protocols i circuits a aquesta situació sobrevinguda. Així, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ha posat en marxa un sistema per evitar que els pacients hagin de morir en solitud, que permet que un familiar, si hi està disposat i protegit amb les mesures necessàries, es confini amb el pacient fins al final del seu procés. El centre hospitalari té cura del pacient i també de l'acompanyant i posa a la seva disposició un llit, alimentació i tot el necessari durant el temps que estigui al seu costat.
En altres hospitals com Vall d’Hebron, l'equip de psiquiatria, juntament amb un nombrós grup de psicòlegs clínics, ha habilitat, a través de la seva pàgina web, dos serveis per donar suport emocional a les persones que puguin patir símptomes d'estrès i ansietat a causa del coronavirus. Un dels serveis està dirigit a la població general, especialment als familiars de pacients ingressats per coronavirus, i l'altre als professionals sanitaris implicats en l'assistència que, atès que són població d'alt risc, poden presentar trastorns emocionals, ansietat o síndrome d'estrès posttraumàtic.
Els equips d'atenció a l'usuari estan prestant un gran suport a l'equip assistencial, afegeixen valor a l'atenció i faciliten els sistemes de connexió amb les famílies amb l'objectiu que puguin tenir la sensació que els pacients han estat acompanyats en tot moment, fins al final. D'aquesta manera tractem de trobar l'equilibri entre l'aïllament imprescindible i la humanització de l'atenció, tranquil·litzant-los, explicant-los la situació o agafant-los la mà, encara que sigui embolcallats amb una bata, amb guants i màscara.
En poc temps ens ha començat a canviar la manera de viure i també haurem de canviar la manera de morir, sense oblidar les lliçons apreses durant aquest temps sobre el valor de crear i mantenir connexions amb els éssers estimats. Com va dir el Dr. Vivek Murthy: "Si volem ser una societat més forta i resistent, hem de centrar-nos en la reconstrucció dels fonaments per a l'atenció centrada en la persona".
Infermera. Cap de la Unitat d'Atenció a l 'Usuari. Hospital General Vall d'Hebron
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada