dilluns, 6 d’abril de 2020

Atenció primària: treballant en la foscor






Treballar com a metge de família aquests dies és complicat perquè anem a cegues. En primer lloc, estem intentant fer tota la feina possible per telèfon perquè els pacients no es desplacin i no vinguin a un establiment sanitari si es pot evitar. D'altra banda, no tenim dades fiables i cada dia rebem diversos protocols, instruccions, directives, correus electrònics, etc., en una sobrecàrrega de dades fluctuants que se sumen a les que cadascun de nosaltres rep a través de les seves xarxes socials personals, grups de whatsapp... 


Certament, el quadre clínic del #covid19 és molt variable, tant pel que fa a intensitat com a manifestacions. Produeix empitjoraments sobtats sense avisar, que no tenim manera de preveure, i a més de poder ser contundent amb els més grans també estem veient quadres severs en pacients de cinquanta i seixanta anys.

Fa dies que demano poder fer radiografies de tòrax al centre d'especialitats comarcal per tractar de descongestionar els hospitals, fins i tot vaig demanar tenir accés a hidroxicloroquina per tal de poder tractar pneumònies lleus en pacients joves sense comorbiditat associada... però cap de les dues coses és possible en aquest moment a la meva zona. Tots els pacients s'han d'enviar a l'hospital. 

D'altra banda, a l'atenció primària veiem com les plantilles minven tant a causa de les baixes per malaltia com pel desviament de professionals al macrohospital d'Ifema. Qui s'encarregarà de mantenir els pacients amb patologies lleus a casa seva si ens quedem sense centres de salut oberts?

En comptes de mantenir un lideratge clar, la sanitat corre amunt i avall sense solta ni volta. Tots estem nerviosos i fem moltes coses sense tenir clar el rumb del vaixell i això, unit a tot l'anterior, em fa sentir que navego a cegues, sense veure-hi clar. 

No aprofitaré per fer panegírics en favor de l'atenció primària ni crítiques als "pèrfids" polítics i gestors sanitaris. Només compartiré unes quantes idees amb ànim constructiu. 

1. Millorem la gestió de la informació, tant la institucional com la científica 
a) Les conselleries de sanitat haurien de facilitar un comunicat diari de novetats amb enllaços a annexos o fonts. 

b) Algun grup multiprofessional podria sistematitzar la informació científica amb rellevància en la pràctica clínica. Si és possible en format breu o en vídeo, amb les referències corresponents.

2. Posem en el valor dels centres de salut
a) Facilitem l'organització interna del treball segons la idiosincràsia i els recursos de cada centre: circuit de respiratori, circuit de la resta de pacients, triatge, gestió de trucades, salut comunitària, coordinació amb gerència/hospital/altres recursos.

b) Potenciem la telemedicina i el maneig del pacient a casa seva.
c) Permetem l'accés remot a la història clínica per a professionals en quarantena o de baixa si els símptomes permeten la telemedicina.
d) Fem seguiment dels pacients donats d'alta de l'hospital.
e) Acordem criteris d'ingrés i trasllat a l'hospital.
f) Fem activitats de salut comunitària i coordinem-nos amb els ajuntaments, protecció civil, voluntaris.
g) Potenciem el treball a les residències de persones grans i coordinem-nos amb els seus directius i professionals.

3. Millorem el funcionament de la urgència hospitalària
a) Reforcem els recursos humans amb professionals d'altres serveis.

b) Reforcem el material, llits i altres espais (carpes externes, sales d'espera, biblioteca...).
c) Reforcem els ingressos tant en llits d'hospital com en hotels medicalitzats, altres recursos o hospitalització a domicili coordinada amb atenció primària. 

I, sobretot, tinguem cura de l'estat d'ànim i el descans personal. Són setmanes de molta tensió personal i social i, en el cas dels sanitaris, també professional. Hem de ser capaços de desconnectar i tractar de posar el cap en altres coses per poder continuar estant a l'altura i tornar a la feina amb energia en el torn següent. Ànim!




Metge de família. Villalba. Servicio Madrileño de Salud



Cap comentari:

Publica un comentari