divendres, 15 de maig del 2020

Tornar a la normalitat (en l'assistència sanitària)





Image by Gerd Altmann from Pixabay
Ara que estem començant a notar, en relació amb la pandèmia per COVID-19, una disminució en la pressió que el sistema manté sostingudament, sorgeix la necessitat de reflexionar sobre com “tornar a la normalitat” en l'assistència sanitària i també, en la mesura del possible, a la vida d'abans. Pel que fa a la sanitat –i com a treballador de la salut–, em sorgeix la inquietud de si hem de tornar al que teníem abans o no. Seria un bon moment per aprofitar l'experiència apresa i capgirar el sistema de salut? 


Potser les nostres institucions no són tan bones com pensàvem i la crisi pel COVID-19 ha revelat la veritable naturalesa del sistema, amb les seves limitacions i deficiències. Tot i que també ha posat de manifest l'existència d'un corrent extraordinari de treballadors i professionals de la salut, inspiradors i solidaris, amb capacitat de ser més eficients i resilients en un entorn terriblement complex i difícil per a tots.

Tampoc no hem d'oblidar que caldria tenir en compte el paper dels pacients i de la resta de la societat en els passos següents que haguem de fer. Hi ha moltes deficiències en matèria sociosanitària que han vist la llum en aquesta crisi, de vegades amb particular cruesa, i també és un bon moment per abordar-les.

Hem après moltes lliçons, que ja comentava el nostre company internista Javier Rascón aquests dies a les xarxes socials. Em remeto a assenyalar-ne algunes.

El poder dels equips multidisciplinaris quan hi conflueixen diferents perfils professionals i fan aportacions d'igual a igual, amb un mateix propòsit compartit: salvar vides, cuidar i guarir persones. Les xarxes socials estan plenes de testimoniatges sobre aquesta experiència que hauríem d'analitzar, tant des de la perspectiva dels professionals (com referia Jacobo Cabañas, cirurgià i oncòleg), com des de la dels directius (com expressava Julio Mayol).


El poder de la tecnologia, que ha omplert el buit i la solitud dels pacients i ha servit de suport als professionals en les nostres tasques, compartint experiències i facilitant la comunicació entre nosaltres, els treballadors del coneixement.

El poder de l'empatia, bregant amb la tragèdia humana com a primera prioritat, aprenent dels altres i agraint la seva feina, tenint cura dels  pacients, però també dels nostres companys i de les nostres famílies; reconeixent els reptes personals i professionals dels treballadors de la salut. El poder de la resiliència, de la innovació, de la recerca dels aspectes positius, que ens manté actius per resoldre les dificultats, per buscar un futur millor, en definitiva, per intentar fer allò que és correcte.

Les organitzacions han canviat en hores gràcies a l'impuls dels professionals i dels directius. Ho explicava molt bé el company internista Miguel Marcos. Aquesta experiència hauria de ser avaluada, valorada i aprofitada ara que hem d'intentar “tornar a la normalitat”.



Des de la meva perspectiva, “tornar a la normalitat”, juntament amb les pautes dels equips directius, hauria de tenir present l'experiència dels treballadors de primera línia i l'abast de les seves actuacions, que sens dubte han estat importants aquests dies per evitar que “el nostre vaixell” bolqui. Escoltar les seves impressions i facilitar-los eines per apedaçar aquest estrip. Prioritzar solucions ha de tenir un àmbit bidireccional on els professionals que treballen a les trinxeres puguin retornar a les institucions tot el potencial en la resolució de dificultats i on aquestes alliberin els treballadors més valuosos de les cadenes de la burocràcia i la jerarquia. 

Les institucions han d'aprofitar les fortaleses que hem demostrat durant aquesta crisi per continuar treballant en una atenció sanitària que sigui cada vegada millor per a les generacions presents i futures. Mantenir el sentit d'urgència i l'agilitat a les organitzacions és un element d'un potencial extraordinari per obtenir rendiments i resultats poderosos, tal com comenta l'economista John P. Kotter. Deixar al marge les ocurrències i aprofitar el coneixement dels savis per facilitar, com indica Xavier Marcet, una gestió per missió. I jo hi afegeixo, reforçar el lideratge i el treball en equip perquè doni les respostes més efectives possibles. No necessitem només un pla predefinit, sinó desenvolupar comportaments i mentalitats que impedeixin una reacció desproporcionada davant les adversitats i que ens ajudin a mirar cap al futur.

Organitzar-se per a aquesta tornada a la normalitat requereix continuar potenciant les xarxes i els equips multidisciplinaris. Cal implicar-hi tots els actors que hi participen sense excepció: els pacients i tots els treballadors de la salut. Els directius poden mobilitzar millor les seves organitzacions establint prioritats clares i capacitant altres professionals per descobrir i implementar solucions que serveixin a aquestes prioritats. La col·laboració, l'intercanvi d'informació, la transparència, la distribució d'autoritat, promoure la seguretat psicològica, en contrapartida de l'instint natural d'establir capelletes, consolidar el poder i controlar la informació. A mesura que la crisi ha evolucionat, han sorgit nous líders a les institucions que hi han donat resposta de manera natural en els plans de contingència. És moment d'empoderar les persones per continuar prenent decisions i poder avançar, en la mesura del possible, amb més seguretat.

I on prioritzar? Potenciant l'atenció primària. Com diu Rafael Bengoa, la focalització als hospitals com a centres de cures ha estat lògica, però ara ha arribat l'hora de facilitar un control més local i treballar en un model d'atenció centrat en la persona, però també en la comunitat. En el context que estem vivint, repensar el model d'atenció a la gent gran i als pacients crònics hauria de ser una de les primeres accions, sobretot quan estem reflexionant sobre com donar-los una resposta sanitària reglada, ara que ha baixat la pressió de les infeccions per SARS-CoV-2. El repte són els domicilis, és actualitzar el model de les residències amb l'objectiu de preservar la continuïtat del projecte vital dels que hi estan ingressats.

Els nous riscos han de justificar la reconsideració dels estàndards habituals d'atenció, protegint els cuidadors i preservant la capacitat d'atenció a les urgències. La telemedicina, en temps i en recursos, és un element que s'hauria de continuar potenciant, com també aquells canvis en l'atenció presencial que obliguessin a modificar els nostres espais i temps. Si volem mantenir una atenció d'alta qualitat ens espera un repte, una tasca ingent, un nou esforç per ajustar-nos a la situació. I hem de considerar-ho com una oportunitat per canviar, per ser millors, per avançar i adaptar-nos a aquest nou paradigma.

Sonen els aplaudiments de les vuit. La societat ens ho està demanant i els professionals ja s'hi estan avançant a les xarxes socials, donant idees per respondre a aquesta conjuntura. Haurem de prendre decisions difícils, però fer-ho de manera acurada, amable i transparent contribuirà de ben segur que els pacients se sentin més ben atesos i perdin la por de buscar atenció sanitària quan la necessitin. T'hi apuntes?

Des d'aquestes línies t'animem a participar en un canal de treball per poder compartir inquietuds, idees i experiències, a través de la plataforma SLACK, a l'espai “volvernormalidad”. Si hi estàs interessat, escriu-nos si us plau a l'adreça de correu següent: ignaciovallejom@gmail.com



Internista. Servicio de Medicina del Hospital San Juan de Dios del Aljarafe
en
Etiquetes: , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)