Vuit claus per a l'atenció primària postcoronavirus

A causa de la crisi provocada pel coronavirus, el sistema de salut –i en particular l'atenció primària– ha frenat en sec la seva activitat habitual. Des de fa un mes estem lliurats a la gestió de la pandèmia: la prevenció del contagi, la detecció de casos i el seguiment de pacients i grups de risc són les tasques fonamentals. 

Però, on és tota l'activitat que es feia fins ara? D'una banda, s'ha deixat de fer l'activitat comunitària, també s'ha produït una retracció de les consultes per patologia aguda i, finalment, s'han deixat en standby les accions preventives i les intervencions que evitaven descompensacions en malalties cròniques que continuen sent aquí.

Hi ha qui afirma, amb part de raó, que estem assumint un cost d'oportunitat elevat, però la veritat és que en paral·lel s'estan produint avenços en dos aspectes que poden ser palanques de canvi per al sistema els propers mesos. D'una banda s'han potenciat la intel·ligència col·laborativa i la capacitat de desenvolupament exprés de projectes, la qual cosa ha permès desfer nusos de funcionament històrics. De l'altra, estem assistint a un canvi de patró d'ús i de comunicació amb el pacient mitjançant la utilització intensiva de mitjans telemàtics.

Com a exemples d'això, durant l'últim mes, en el sistema sanitari català s'ha activat per a tots els pacients la possibilitat de fer una consulta telemàtica amb el metge, la infermera o l'administratiu del seu equip de salut; les baixes laborals, els comunicats de confirmació i els plans de medicació poden ser consultats i impresos des de la plataforma digital i aquests darrers es retiren directament a la farmàcia sense passar pel centre sanitari. A més a més, s'ha creat una app que permet detectar els símptomes d'alarma de la COVID-19, geolocalizar els pacients i, per tant , detectar possibles focus i dimensionar l'oferta de serveis de manera més dinàmica.

Així doncs, si hem deixat de fer l'activitat habitual però hem avançat en la innovació organitzativa, què passarà quan tot això s'acabi i els usuaris es puguin acostar als serveis? Perquè hi ha dues teories per al restabliment de la normalitat: els partidaris del dropping (gota a gota) afirmen que l'activitat es restablirà de manera progressiva perquè la població trigarà a tornar a compartir espais comuns i a establir relacions de confiança. Els partidaris de l'storming (tempesta), en canvi, mantenen que patirem una saturació dels dispositius de primària i hospitalaris i la claudicació dels professionals que, ja exhausts, hauran d'assumir les noves derivades clíniques i socials que ocasionarà la pandèmia. 

Si els professionals i els gestors actuem ràpid i integrem els catalitzadors que hem creat aquestes setmanes, sens dubte podrem restituir la normalitat amb una escalada progressiva. Vegem algunes recomanacions pràctiques que et poden ajudar a aconseguir-ho:

1. Dissenya una estratègia d'adherència i accés al model no presencial a través de la captació activa de qualsevol usuari que s'acosti al centre, per qualsevol de les vies d'accés (presencial, telefònica o telemàtica).
2. Maximitza l'oferta de visites no presencials. El disseny de les agendes dels professionals ha d'incloure una proporció molt elevada d'activitat telefònica i d'activitats com ara la consulta electrònica (70%) en detriment de les consultes presencials (30%). Les visites no presencials han de ser considerades com a primera opció fins i tot si l'usuari demana una visita presencial no urgent. Una vegada el sanitari de referència contacti amb l'usuari, podria resoldre la petició de salut o bé convertir-la en una cita presencial.
3. Practica la burocràcia zero. Elimina, en la mesura que sigui possible, la necessitat de paper per a tots els tràmits de processos com ara altes, plans de tractament, informes o derivacions. Remet l'usuari a la seva plataforma de salut o recorre al seu correu electrònic encriptat. Fes d'aquesta plataforma una necessitat.
4. Potencia l'activitat domiciliària. És el moment de sortir de la consulta i del centre. La pandèmia i les seves conseqüències s'allargaran en el temps, per la qual cosa caldrà intervenir in situ en nuclis familiars o en concentracions de pacients fràgils (residències, centres de dia, etc.). És recomanable crear una unitat domiciliària específica (formada per professionals immunitzats) orientada a pacients amb sospita de COVID-19 i a controlar casos de pacients donats d'alta. Amb el temps, aquesta unitat es podria eliminar progressivament en funció dels esdeveniments en cada entorn concret. 
5. Guia el pacient crònic. Els pacients amb diabetis, MPOC o hipertensió són grans coneixedors del sistema sanitari i és molt fàcil censar-los. A més a més, els intervals de control estan estandarditzats i en alguns casos es poden retardar. Abans que acabi el confinament, semblaria raonable contactar amb ells de manera massiva i indicar-los que al llarg de les properes setmanes els enviarem un pla individualitzat amb les visites i proves pendents. 
6. Potencia la comunicació efectiva. Amb la crisi del coronavirus s'han emprès multitud d'accions comunicatives institucionals orientades a l'ús de serveis o al maneig de la patologia i els símptomes d'alarma. Hauríem d'aprofitar aquesta inèrcia amb missatges dirigits a moltes altres patologies i a poder utilitzar nous canals ja disponibles per a una gran part de la població.
7. Continua buscant aliats a la comunitat. Les mostres de solidaritat i complicitat per part d'empreses, particulars i institucions respecte a la tasca del sistema sanitari s'haurien de mantenir i hi hauria d'haver una participació molt més activa d'aquests agents i de la comunitat per resoldre els problemes de salut locals. 
8. Flexibilitza l'organització. Els entorns laborals flexibles són més productius i aporten beneficis als pacients. Una adaptació dinàmica de les agendes assistencials, així com la possibilitat d'incorporar el teletreball, millorarà el rendiment laboral i la capacitat resolutiva del sistema. És el moment d'arriscar i apostar per una organització veritablement oberta i participativa.

Diuen que la pitjor manera de perdre una oportunitat és no saber que la tens. En aquest cas el repte és clar i, tot i que encara falten mesos perquè es restableixi la nova normalitat, la nostra obligació com a sistema sanitari és oferir una resposta planificada, organitzada i efectiva. Ho aconseguirem? De ben segur que sí!

Pere Vivó
Metge de família. Director d'EAP. ICS