divendres, 25 de novembre de 2016

Home sweet home i alguns aprenentatges més




Un  recent article de New England Journal of Medicine, explica que el Departament de Salut de Victòria, Austràlia, va anunciar, el 2010, la construcció d'un hospital de 500 llits sense utilitzar totxanes. Aquest hospital virtual ingressa actualment 33.000 pacients a l'any. I el paràgraf introductori de l'article acaba preguntant: ¿Quin ha estat l'increïble avanç tecnològic que l'ha permès? L'atenció del pacient al seu domicili.

Seguim sense sortir de casa. Recordo un "tweet de la setmana" de Jordi Varela on introduïa l'experiència de Buurtzorg Netherlands, l'empresa holandesa d'atenció a domicili, analitzada com un cas d'èxit per King's Fund. Recentment ell mateix, en una jornada de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, ens acostava l'experiència a través del seu director general, Jos de Blok, com a paradigma d'innovació d'èxit. Vegem el perquè.


Buurtzorg Netherlands, a partir d'un equip inicial de 4 infermeres el 2006, compta en l'actualitat amb 8.000 infermeres que atenen més de 65.000 pacients de tota Holanda i de països com el Japó, Suècia, Noruega, Regne Unit i Estats Units. Els seus professionals s'organitzen en equips de 12 infermeres que disposen d'una població assignada. Un mínim equip directiu i un petit back office per a la gestió administrativa completen la plantilla.

El seu creixement i extensió són mostra inequívoca de l'èxit, corroborat amb els seus excel·lents resultats en les enquestes de satisfacció dels pacients i amb el fet de ser nomenat el millor ocupador dels Països Baixos durant diferents anys. Els factors clau destacats, en diferents revisions de l'experiència, són:
  • Petits equips amb autonomia en la presa de decisions que fomenten la creativitat.
  • Agilitat i capacitació dels equips que dediquen temps de qualitat als pacients en favor del seu empoderament i faciliten la conciliació de la feina dels professionals amb la seva vida personal.

Sense sortir de casa, anem a la realitat del nostre sistema sanitari. Crec que el domicili ja no es qüestiona com a espai ideal, en moltes situacions, per a l'atenció al pacient. Però seguim amb una organització fragmentada amb programes domiciliaris gestionats per l'atenció primària, altres pels hospitals i línies especialitzades en l'atenció pal·liativa o en l'atenció de pacients amb oxigen a domicili cobertes per altres institucions. ¿Podríem ajuntar a tots els professionals de les diferents institucions que treballen en un determinat territori i que s'organitzessin, a manera Buurztorg, en equips autònoms de 12 infermeres amb una població assignada? ¿I treballar sense directius i institucions que dediquen gran part del temps a discutir d'on han de dependre els recursos i lluiten per assegurar la seva quota de poder?

A l'Hospital Clínic de Barcelona estem treballant en el Pla Estratègic dels propers anys centrat en els pacients, la seva raó de ser, i els professionals, el seu motor. Augmentar la satisfacció de tots dos passa, segur, per trencar models organitzatius jeràrquics tradicionals i per generar espais de participació creativa on tinguin cabuda tots els professionals. Buurtzorg Netherlands és, sens dubte, una font d'inspiració.