Unitats de Gestió Clínica: per a fer què?

Les divisions mèdiques dels hospitals es fonamenten en rígids organigrames, d'acord amb les especialitats mèdiques oficials. Ja sé que no caldria, perquè tots els tenim al cap, però per il·lustrar el que dic, adjunto el primer organigrama que Google ha escollit en resposta a la meva demanda:

Integració de serveis: necessària, però complexa

Lack of understanding on effective implementation of integrated care is killing innovation - new editorial at http://t.co/AmhlOpOkKW
— Nick Goodwin (@goodwin_nick) October 16, 2013

Vaig tenir ocasió de conèixer Nick Goodwin, l'editor de l'International Journal of Integrated Care, quan vam compartir taula rodona al 3r Simposi de la Sociedad Española de Directivos de Atención Primaria, el passat mes de maig a Barcelona. Nick Goodwin és un científic social amb una trajectòria vinculada a King's Fund de Londres. De la seva presentació aquell dia em va sorprendre la tenacitat que va mostrar a aportar coneixement a les dinàmiques d'integració de serveis que cerquen obtenir més eficiència i efectivitat clínica, sobretot en el camp de les patologies cròniques.

Deconstrucció porteriana de l'atenció primària

Michel Porter, el conegut professor de Harvard, ha comptat amb la col·laboració de dos metges de família, un de veterà, Thomas Lee, i l'altre en formació, Erika Pabo, per aplicar a l'atenció primària les seves conegudes propostes per aportar més valor a les actuacions clíniques.

Com ja vaig comentar en el post de divendres passat, aquest article, publicat a Health Affairs, em va provocar certa prevenció, degut a que no creia que cap proposta nordamericana per reformar l'atenció primària ens pogués aportar res a nosaltres, que gaudim d'un model molt més evolucionat que no pas ells. Però quan vaig veure qui era el primer autor, Michael Porter, no em vaig poder estar de ficar-hi el nas.

Redissenyant l'atenció primària: noves propostes de Porter

Porter et al. Care centered in patients needs, a society’s imperative to improve the value of primary care http://t.co/9wmKNh80Tl
— Xavier Bayona (@XBayona) October 14, 2013

El Dr. Xavier Bayona és metge de família i màster en direcció d'institucions sanitàries, i és un professional actiu tant a la CAMFiC com a la Societat Catalana de Gestió Sanitària. El Dr. Bayona és, a més, un bon twitaire. I precisament un dels seus tweets, l'escollit avui, ens avisa de la publicació a Health Affairs d'un article de Michael Porter (i col·laboradors), sobre una proposta per redissenyar l'atenció primària nordamericana.

Avaluant l'atenció a la cronicitat: dues aproximacions diferents

Aproximació 1: Metodologia de consens per elaborar una llista d'indicadors pertinents i factibles

Un equip tècnic liderat per la Dra. Mireia Espallargues de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha elaborat una proposta d'indicadors per avaluar els programes de cronicitat. El resultat del treball és producte d'una dinàmica basada en la metodologia "Health Consensus"(un Delphi evolucionat) que ha comptat amb la participació de més de 500 professionals. Els experts invitats han proposat indicadors i els han prioritzat atenent-se a criteris d'importància, factibilitat i capacitat de mesurar el grau d'integració clínica dels programes d'atenció a la cronicitat. Finalment, en el document, es pot veure una llista de 18 indicadors, la majoria de resultat intermedi (com per exemple hospitalitzacions potencialment evitables), alguns de resultat final (com per exemple mortalitat hospitalària) i un d'estructura (història clínica compartida).

Recomanacions contra pràctiques clíniques de poc valor. Són útils?

As the Choosing Wisely campaign enters its final stages, Owen Dyer looks at whether it can change practice http://t.co/B8BfPvPdED
— BMJ (@bmj_latest) October 4, 2013

Owen Dyer, un periodista col·laborador habitual del British Medical Journal, arran de la Campanya Choosing Wisely d'ABIM Foundation (una llista de recomanacions de pràctiques clíniques que tant els metges com els pacients s'haurien de qüestionar) a EUA, fa una valoració sobre si les llistes de recomanacions contra pràctiques clíniques de poc valor aconseguiran canviar l'statu quo o si, per contra, la dinàmica del sistema se les engolirà com ho ha fet amb tantes altres iniciatives.

Hospital del futur: nou informe (britànic)

Sir Michael Rawlins, President del National Institute for Health and Care Excellence (NICE) des de la seva creació el 1999 fins aquest mateix any, és ara President d'una comissió anomenada "Future Hospital Comission" que ha estat promoguda pel Royal College of Physicians. I fa pocs dies (setembre de 2013), que aquesta comissió ha emès un primer informe que crec que val la pena comentar.

Per començar, em sembla oportú recollir els 5 reptes que afronten avui els hospitals, segons un document previ del mateix Royal College of Physicians:

1. Augment de la demanda en un entorn de reducció de llits hospitalaris
2. Canvis graduals i persistents de la casuística cap a la cronicitat i la geriatria
3. Dificultats de coordinació i de continuïtat de serveis dels pacients ingressats
4. Serveis de qualitat irregular a les nits i els caps de setmana
5. Imminent crisi de professionals i de formació de nous professionals

Medicina centrada en la preferència dels pacients: suports visuals

Use visual aids to teach patients and improve decision making http://t.co/lzCBq9URpG
— Kevin Pho, M.D. (@kevinmd) September 29, 2013

Alguns defensen que la gran innovació d'aquesta segona dècada del segle XXI hauria de ser la medicina basada en la preferència dels pacients. Per entendre-ho, es tracta que les dones puguin disposar davant seu, de manera comprensible, de tot el coneixement probabilístic al voltant de la decisió de fer-se o no una mamografia de cribatge, i que, per tant, sigui cada dona individualment qui prengui la responsabilitat de la decisió, abans que el govern, o una mútua, decideixi per ella. I el mateix es diria dels homes i el PSA.