Uns dies abans de Nadal vaig anar a Londres. Les fortes nevades dificultaven els accessos a la gran ciutat i feia un fred glacial. A Piccadilly Circus, els músics de carrer resistien les baixes temperatures i els llums nadalencs guarnien la ciutat. En agafar el metro em va sorprendre un anunci: “Un metge de família de l’NHS et visita gratuïtament 24 hores a dia 7 dies a la setmana".
L’empresa Babylon ha arribat a un acord amb l’NHS per oferir serveis de videoconsulta. Els ciutadans es poden descarregar l’app i demanar visita amb un metge de l’NHS les 24 hores del dia, amb un marge de resposta d’unes dues hores. Segons la web del programa, també es poden programar visites presencials en cas de necessitat i s’envien receptes a farmàcies triades per l’usuari. Els metges de família que atenen les videoconsultes són de l’NHS i tenen uns deu anys d’experiència.
Els darrers anys s’ha produït una proliferació d’empreses emergents (start-ups) que ofereixen aquests serveis: Babylon, Dr Now o Push Doctor en són exemples. El seu model de negoci es basa a oferir consultes virtuals per un pagament únic per visita o per subscripció mensual, i ofereixen una varietat de serveis addicionals com prescripcions mèdiques o enviament de medicaments a domicili. En el cas de Babylon, el que em va resultar sorprenent és que hagin aconseguit escalabilitat amb l’NHS. De fet, la revista WIRED ja l’apuntava el 2016 com una de les empreses emergents europees més prometedores i a principis d’aquell any l’empresa va obtenir 25 milions de dòlars.
Tot indica que l’ús de la telemedicina s’està començant a generalitzar. Si bé encara no hi ha moltes evidències dels resultats d’aquest tipus d’intervencions en termes de salut, considero que la maduresa de la tecnologia, les demandes d’accessibilitat per part de la ciutadania i l’aparició de nous actors en el sector de la “salut digital” n’estan propiciant el desplegament.
Per l’experiència que ens arriba dels Estats Units, sabem que les visites virtuals tenen un gran èxit en termes d’ús. A Kaiser Permanente, l’any 2015 es van fer 14 milions de visites virtuals (aquí s’inclouen les resolucions de problemes mèdics a través de correu electrònic) i 15 milions de visites presencials. S’estima que el 2018 el volum de visites virtuals superarà el de presencials.
D’acord amb les dades d’un proveïdor de telemedicina als Estats Units, Teladoc, la satisfacció dels pacients amb aquests serveis és alta. En un 86% dels casos els usuaris declaren tenir més facilitat d’accés a l’atenció mèdica i un 90% ho tornaria a fer servir.
No obstant això, la telemedicina no s’està traduint en una reducció dels costos de l’atenció sanitària, més aviat al contrari. Segons aquest estudi, les visites virtuals no estan substituint les presencials o d’urgències, sinó que estan donant resposta a demandes o necessitats noves. Si analitzem el comportament de 300.000 pacients de malalties respiratòries durant tres anys, només el 12 % de les visites virtuals van substituir visites a altres proveïdors, i el 88 % restant eren usos nous.
Però també hi ha evidències del potencial de la telemedicina per reduir temps d’espera. En aquest cas es tracta d’intervencions de telemedicina asíncrona que, en circumstàncies adequades, són adients per reduir temps de llistes d’espera en serveis ambulatoris especialitzats.
En qualsevol cas, és una tendència que ja no té marxa enrere. En aquesta mateixa línia, a DKV acabem de llençar un servei de visita en línia a través de videoconferència, trucada o xat, que permet contactar amb metges en qualsevol moment del dia. L’aplicació incorpora també un avaluador de símptomes basat en algoritmes d’intel·ligència artificial que dóna un llistat de possibles orientacions diagnòstiques. A més, els usuaris poden compartir documents, imatges o analítiques amb els metges perquè els valorin durant la videoconferència i guardar-los a la seva carpeta de salut.
Davant d’aquesta onada de nous canals d’accés a l’atenció sanitària 24 hores per 7 dies a la setmana, penso que el repte estarà a aconseguir un punt d’equilibri entre l’augment d’accessibilitat i la humanització de l’atenció sanitària que s’ha reclamat en altres articles d’aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada