Editor
El nou lliurament de l’atles VPM de qualitat de l’atenció hospitalària de desembre de 2021, elaborat amb CMBD del 2018, analitza la mortalitat de tretze processos clínics aguts, i ho fa amb un gran desplegament de recursos comunicatius mitjançant mapes interactius de variabilitat i fitxes específiques de perfils i projeccions temporals de cada hospital.
Per fer-nos una idea sintètica del què ens aporta el nou atles, a la taula següent he seleccionat tres dels paràmetres que els autors ens ofereixen: (1) pronòstic de mort (mediana) atribuïda als hospitals, (2) nombre d’hospitals que en cadascun dels procediments es troben en la zona de resultats significativament millors que els esperats i (3) nombre d’hospitals en la zona de resultats significativament pitjors que els esperats.
De la taula anterior es desprèn que hi ha un nombre important d’hospitals en els quals les supervivències dels pacients atesos en cada procediment clínic analitzat són millors de les esperades, mentre que, a la inversa, hi ha un altre grup força nombrós d'hospitals amb més mortalitat. Si, més enllà de les xifres d’aquesta taula, tenen un moment i van a la web de l'atles VPM, podran fàcilment reconèixer, de manera transparent i amb profusió de dades i gràfics, qui és qui.
L’NHS anglès, amb informacions semblants a les dels atles VPM, mitjançant els “Clinical Commissioning Groups” (CCG), ha definit tarifes de bones pràctiques, “Best Practice Tariffs” (BPT), per a 21 processos clínics en els quals els CCG poden activar tarifes superiors si s’obtenen els resultats requerits o aplicar tarifes per sota de les convencionals si hi detecten desviacions negatives. Si hi estan interessats, a part de consultar el document BPT enllaçat, també poden anar al post “Es pot incentivar el valor de la pràctica clínica?” on explico una altra iniciativa anglesa per millorar les pràctiques clíniques, “Getting it Right First Time” (GIRFT), també molt valuosa.
Tornant a la nostra realitat, els atles VPM, amb el rigor que els caracteritzen, acumulen molt de coneixement sobre variacions de la pràctica clínica, però la pregunta és, ¿quina influència té aquesta informació en els directius que, a cada servei autonòmic de salut, prenen decisions? ¿Els hospitals de les columnes 2 i 3 reben el mateix tros de pastís pressupostari com si no se sabés que, en uns els ciutadans tenen més probabilitats de sobreviure que en els altres?
El sistema sanitari públic disposa d’informació molt acurada sobre la qualitat dels serveis hospitalaris, però en canvi actua amb pressupostos basats en capítols burocràtics i no en resultats; i la pregunta és, quan deixarem de finançar la no qualitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada