La setmana passada Jose-Manuel Freire ens avisava, en un tweet, de la publicació de l'informe IOM "Delivering High Quality Cancer Care. Charting a New Course for a System in Crisis", i ara que ja l'he regirat m'agradaria comentar-lo en aquest post.
Deu anys més tard d'un primer informe, l'Institute of Medicine ha publicat un nou estudi sobre la qualitat de l'atenció oncològica a EUA, forçat, segons els experts, perquè la situació està lluny de millorar. Per entendre més bé aquest treball l'hem de contextualitzar als Estats Units, on tenen problemes greus d'accessibilitat a l'atenció oncològica, de coordinació entre professionals i de costos exagerats dels processos clínics.
Per altra banda, l'atenció oncològica del nostre país és, de totes totes, més accessible i més coordinada que la d'ells, però malgrat això estaran d'acord que a nosaltres ens manca, per contra, la capacitat avaluativa i analítica dels americans, i per aquest motiu crec que de les conclusions que ofereix aquest informe n'hauríem d'aprendre alguna cosa amb la intenció de superar les nostres pròpies ineficiències, que les tenim.
En el següent gràfic he seleccionat un extracte dels resultats, força il·lustratius de la situació americana, d'una enquesta sobre l'atenció oncològica que recull l'informe IOM:
El comitè d'experts d'IOM conclou que el model de tractament del càncer està en crisi als EUA, sobretot degut a tres factors:
- El procés clínic massa sovint no està centrat en les preferències dels pacients.
- Molts pacients només reben atenció pal·liativa al final de la vida.
- Les decisions clíniques massa vegades no estan basades en l'evidència.
Les recomanacions dels experts d'IOM van més en la línia de la modelització que de les concrecions. I de les propostes de models que fan els n'he extret un parell que crec que són interessants.
La primera proposta triada es visualitza en un gràfic que s'explica per ell mateix, perquè en ell hi podran veure el concepte de la introducció de l'atenció pal·liativa de manera gradual en el moment del procés clínic que més convingui i no només en el període final de vida.
La segona proposta escollida correspon al model conceptual complet, en la línia dels ja coneguts de l'atenció als pacients crònics (Wagner i altres). Vegi'n, en el gràfic, que si el pacient és el centre del model, llavors les interaccions entre els pacients i els clínics han d'estar emmarcades per la coordinació que implica el treball en equip (workforce), el qual ha d'habitar en un món sustentat tant per l'evidència com per la informació clínica compartida (gràcies a les possibilitats tecnològiques actuals). I per tancar el model: bona accessibilitat (input), excel·lents indicadors de qualitat (output) i un pagament assistencial que promogui l'eficiència.
A continuació, i per acabar, els adjunto un vídeo de presentació de l'informe IOM, del qual vull destacar les paraules del Dr. Neil Wenger, metge de família del Departament de Medicina d'UCLA:
"L'atenció al càncer serà insostenible si no ens concentrem a oferir només el tractament que els pacients necessiten i volen".
Recordi's que en el post "Malbaratament, els oncólegs diuen la seva", ja vaig fer referència de l'informe "Delivering affordable cancer care in high income countries" publicat per la Comissió d'Oncologia del Lancet i de l'article "Bending the cost curve in cancer care" editat al New England Journal of Medicine. Per tant, aquest nou document d'IOM s'afegeix a les iniciatives professionals orientades a posar una mica més de seny a la pràctica oncològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada