Morir a l'hospital: algunes consideracions

Les desigualtats en salut estan relacionades amb factors individuals i socials. La forma en què la gent viu, treballa i envelleix; així com els factors polítics, socials o econòmics que els acompanyen, varien intensament segons el lloc on viuen. La mort, que podria ser "la gran igualadora", no sembla que ho sigui, com afirma el Dr. Puri en el seu article "Unequal Lives, Unequal Deaths", en el qual argumenta que les diferències socials i en salut durant la vida, es donen també en el moment de la mort. Tal com suggereixen autors danesos al BMJ Supportive & Palliative Care: "Socioeconomic position and place of death of cancer patients", les persones amb menys recursos tenen més difícil poder beneficiar-se d'una mort digna a casa seva.

Quan un pacient escull morir en una institució sanitària ho fa per diferents motius. Higginson et al., a "Dying at home – is it better: A narrative appraisal of the state of the science" van identificar, a més del nivell socioeconòmic, altres elements també determinants, com les preferències dels pacients, l'accés a l'assistència domiciliària o el suport de la família. Vegem-ne cadascuna per separat.

Les preferències del pacient i el paper dels cuidadors. Disminuir la càrrega familiar pot ser decisiu a l'hora d'escollir el lloc on es vol morir. A l'estudi d'Agar, Currow, Shelby-James et al. publicat a Palliative Medicine, es va poder associar la preferència dels pacients per morir en hospitals amb la sensació que aquests tenien d'arribar a ser una càrrega familiar. En aquest sentit, el paper dels cuidadors és de gran rellevància, ja que la mort a casa, encara que sigui més tranquil·la i menys dolorosa, requereix d'un suport més ampli d'aquests. Així es destaca a l'article publicat a BioMed Central: "Dying at home leads to more peace and less grief, but requires wider support", i a diferents estudis que apunten una forta relació entre lloc de la mort i suport familiar, fins al punt que la disponibilitat d'un cuidador a la família és el factor predictiu de més potència perquè el pacient decideixi morir a casa seva.

La progressió de la malaltia 

Quan la malaltia avança es fa més difícil gestionar el dolor i el control dels símptomes. En aquest moment, pacients i cuidadors, poden considerar que a l'hospital el pacient es beneficiaria de millors tractaments que al domicili. En aquest sentit, l'article publicat a Plos One: "How Could Hospitalisations at the End of Life Have Been Avoided? A Qualitative Retrospective Study of the Perspectives of General Practitioners, Nurses and Family Carersen" exposa 5 elements clau que podrien ajudar a evitar l'hospitalització al final de la vida:

1) el canvi de mentalitat quan s'acosta la mort;
2) ser capaç de proporcionar tractament i cura a la llar en els moments de crisi;
3) intervencions per fer front complicacions esperades;
4) guiar al pacient i la seva família de manera global enfront la malaltia;
5) continuïtat de cures i tractaments a la llar.

La disponibilitat de serveis d'atenció domiciliària com hospitalització a domicili, cures pal·liatives i altres recursos socials i de salut, són alguns dels factors més importants associats al lloc de defunció. Així, el context geogràfic en què viuen les persones condicionarà l'accés a aquest tipus de recursos, sent un factor a tenir en compte a l'hora d'analitzar el lloc on es produeix la mort del pacient.

Diversos estudis destaquen la importància de la informació sobre el lloc on mor el pacient com a reflex de desigualtats socials i territorials, la qual cosa ha d'impulsar decisions basades en l'evidència sobre les polítiques de salut en funció dels diferents territoris i graus d'accessibilitat als serveis adequats. A més ens aporten una interessant informació sobre pacient i cuidador, alhora que ens permeten revisar l'estereotip de pacients amb poca responsabilitat en la seva autocura. La realitat, però, és més complexa, de manera que l'equip de salut ha de facilitar decisions preses en un ambient just i equitatiu. Reconèixer aquesta realitat ha de permetre trobar llocs alternatius per atendre aquestes persones al final de la seva vida, i poder proporcionar a totes elles i no només a les que gaudeixen de l'estabilitat socioeconòmica, les opcions que considerin més còmodes i dignes.