divendres, 5 de febrer de 2016

'Curar' en excés perjudica seriosament la salut

El mercat dels serveis de salut es diferencia molt del mercat convencional: mentre que resulta acceptable suposar que el consumidor està informat quan compra un bé material, no passa el mateix quan els consumidors esdevenen usuaris dels serveis de salut.

Aspectes com la incertesa del pacient respecte l'evolució de la malaltia i els efectes del tractament o les conseqüències que la seva malaltia pot tenir en la societat i en el seu entorn, així com el tipus de sistema de provisió (públic o privat), constitueixen imperfeccions o fallades de mercat que li atorguen certa complexitat.

En l'article de referència que el pare de l'economia de la salut, Kenneth Arrow, va publicar el 1963 a la revista American Economic Review titulat “Uncertainty and the Welfare Economics of Medical Care" afirma que, a causa de la informació asimètrica i imperfecta, es produeix una delegació del pacient en el metge en relació a la presa de decisions, que no és compatible amb l'objectiu de maximització d'ingressos o beneficis dels proveïdors de serveis de salut, ja que els professionals faran tot el tècnicament possible perquè el pacient mantingui la relació de confiança.


La resposta institucional a aquesta sèrie d'incerteses i errors de mercat acostuma a ser un sistema d'asseguradora universal que, al seu torn, genera com inconvenient l'anomenat risc moral o augment de probabilitat d'incórrer en despeses i utilització de serveis en els casos en què el cost d'aquesta unitat d'utilització no es percep i queda repartit entre la societat.

En la següent entrevista, el mateix professor Arrow explica les característiques del sector sanitari: asimetries d'informació i risc moral.




¿Si l'optimització de l'eficiència en els sistemes de salut és aquella que beneficia la societat en el seu conjunt, les clàssiques respostes institucionals de maximització de l'oferta estan perjudicant seriosament a la societat i per extensió a la salut?