divendres, 26 de febrer de 2016

L'evidència en el contínuum assistencial, una de les claus en l'èxit o fracàs de la telemedicina?




De tots és conegut que hi ha una gran quantitat de pilots, publicacions i estudis en desenvolupament sobre l'aplicació de la telemedicina. Durant els últims anys, el fenomen que podríem etiquetar com la "revolució de les apps" li ha donat un gran impuls. No obstant això, els resultats, en molts casos, no han arribat a assolir les expectatives en elles dipositades.

Molts estudis han tractat d'identificar les causes d'aquesta poc reeixida història. En una breu referència podríem citar la inèrcia i la resistència dels professionals a canviar els seus processos de treball, errors de disseny no centrat en els pacients, aspectes regulatoris, manca de recursos i problemes d'adherència del pacient per diverses causes, per exemple, poca health literacy o la problemàtica del digital gap.

Potser les dues raons més importants són: en primer lloc, la manca d'integració dels historials clínics electrònics utilitzats pels proveïdors de salut, en aquests casos la informació procedent de dispositius, sensors i fonts de registres no són compartits entre pacients, metges, infermeres i altres professionals que intervenen en el procés assistencial. A l'actualitat, l'aproximació de gestió de moltes dades, big data, unit al concepte IoT (internet de les coses), està intentant ajudar a resoldre aquest tema. La segona raó, i potser la clau, són els models de pagament. La majoria estan en una aproximació molt conservadora, no pagant per valor o resultats i, per tant, amb pocs incentius a actuacions més cost efectives utilitzant les TIC.


Voldria afegir una altra raó, fins on conec, poc comentada. Està interrelacionada amb les anteriors i actualment aborda col·lateralment el tema, però crec que acabarà estant en el centre de la temàtica. La pregunta és: On hi ha evidència en les derivacions entre l'atenció primària i l'especialista consultor en una malaltia concreta? La derivada d'aquesta pregunta és: On és l'evidència en l'ús de la telemedicina en models integrats de salut? Treballant sobre aquest tema he trobat una recent, interessant, rigorosa metodològicament i extensa publicació del NHS (National Institute for Health Research) fet per investigadors de la Universitat de Sheffield que m'ha semblat d'interès compartir. 

Tal com es comenta a les conclusions del treball de revisió, fet en el context anglès, però s'apliquen a qualsevol entorn, per exemple, les seves referències a la complexitat de la gestió de la derivació, els factors relacionats amb l'heterogeneïtat dels metges, els pacients i les situacions. Finalment s'orienta un tema molt important per a futures recerques: s'emfatitza la importància d'obtenir resultats intermedis com a indicador de l'efectivitat de les intervencions per poder determinar barreres o facilitadors de l'impacte global.


Referència:
Blank L, Baxter S, Woods HB, Goyder E, Lee A, Payne N, et al. What is the evidence on interventions to manage referral from primary to specialist non-emergency care? A systematic review and logic model synthesis. Health Serv Deliv Res 2015;3(24).