dilluns, 8 de febrer de 2016

Comitès de tumors, un fre per a les decisions clíniques compartides?




Els comitès de tumors són instruments de coordinació de la pràctica oncològica que existeixen des de fa molts anys. Ara, però, un grup de recerca mixt alemany-nordamericà (amb la col·laboració de Glyn Elwyn) ha volgut saber, no només la qualitat del treball d'aquests comitès, sinó com contemplen la demanda per una major implicació dels pacients a les decisions clíniques, i per això s'ha dut a terme un estudi observacional a 15 comitès de tumors del University Cancer Center Hamburg-Eppendorf. De la publicació d'aquest treball en voldria destacar dos aspectes claus: a) la realitat de la qualitat organitzativa dels comitès de tumors, i b) com aquests comitès contemplen les preferències dels pacients.

a) Qualitat organitzativa dels comitès de tumors

La primera constatació que fan els observadors és que la majoria dels membres dels comitès de tumors són metges en posicions sènior i, en canvi, la presència de metges joves és escassa. En cap cas han detectat la participació d'altres professionals, també importants per als pacients oncològics, com infermeres o psico-oncòlegs. Els investigadors creuen que la influència jeràrquica dels membres claus dels comitès i la necessitat de tancar molts casos en poc temps són factors limitants per al treball multidisciplinar productiu i de qualitat. Resumint, l'observació constata que s'acostumen a aplicar de manera sistemàtica guies i pautes amb escassos marges per a altres consideracions.

A l'article s'explica que, dels pacients en concret, a part de la informació estrictament mèdica, als comitès gairebé només els interessa la seva edat, tot i que, diuen, algunes vegades hi va haver comentaris més aviat escadussers sobre l'estat general d'algun malalt, del tipus: "es troba bé" o "pot caminar".

b) Les preferències dels pacients en els comitès de tumors

Tenir en compte les preferències dels pacients és especialment important a l'oncologia, ja que molt sovint hi ha opcions de tractament amb gammes ben diverses de beneficis i riscos, i per això la decisió que es prengui afecta de manera molt significativa la qualitat i la quantitat de vida de les persones. Malgrat aquest fet, els observadors destaquen que certes aportacions que van sentir sobre les preferències d'algun pacient, van acabar influint poc o gens en les decisions clíniques dels comitès analitzats.


Els metges que practiquen la clínica avui, especialment la clínica oncològica, haurien de revisar els seus conceptes i maneres d'actuar. Haurien de saber que comptar amb el suport de guies de pràctica clínica i ser conscients de la seva pròpia experiència acumulada, són dues condicions necessàries, però ja no suficients, perquè si no són capaços d'implicar els pacients, si no saben com escoltar les seves preferències, llavors podria ser que prescrivissin tractaments inapropiats per la manera de ser de les persones, amb resultats poc satisfactoris.


Com introduir les preferències dels pacients en els comitès de tumors

Els mateixos investigadors fan algunes propostes suggerents per introduir la decisió clínica compartida en climes tan poc proclius com els comitès de tumors:
  1. El metge que presenta el cas hauria de reportar que ha tingut una conversa prèvia franca amb el pacient sobre les opcions de tractament. Aquestes preferències haurien d'estar presents en els debats dels comitès i s'haurien de tenir en compte en les decisions.
  2. Els comitès no haurien de prendre una única decisió (quan hi hagi opcions diverses), sinó que haurien de fer un gradent de recomanacions que servirien de base al metge referent per debatre-les amb el pacient després de la reunió.
  3. Convindria convocar a les reunions a infermeres i psico-oncòlegs per ampliar visions i registres sobre la manera que cada pacient té de viure el procés oncològic. 
  4. Caldria ajustar els temps destinats a les reunions dels comitès de tumors de manera proporcionada a la complexitat dels pacients agendats.
  5. Per a determinats pacients, molt seleccionats, s'hauria de contemplar la possibilitat d'invitar-los a la reunió.
La dinàmica dels comitès de tumors, que tants beneficis ha portat a la coordinació dels processos, s'ha encallat en una visió només mèdica de la pràctica oncològica. Tot fa pensar que és hora per a l'autocrítica i la reinvenció.


Posted by Jordi Varela, editor