dilluns, 17 d’octubre de 2016

Estan prou formats els metges per als reptes actuals?








La Dra. Margaret McCartney en el seu llibre "The Patient Paradox" diu que la consulta del metge de família ja no és el que era. Abans la gent anava al metge perquè es trobava malament, i ara cada cop més hi van perquè tenen por d'estar malalts i, degut a això, el diagnòstic precoç i els factors de risc estan ocupant molt de temps de les activitats clíniques. Els metges, empesos per la idea del quan abans millor, promouen cribatges i demanen proves, però molt pocs entenen què és el sobrediagnòstic o què significa el valor predictiu positiu d'un prova.

A l'altre extrem de la casuística, "The Commonwealt Fund" ha publicat una enquesta, duta a terme a 10 països, sobre el maneig dels pacients amb necessitats complexes. Al gràfic es veu com la majoria dels països estudiats, excepte Holanda i Nova Zelanda, estan patint de debò en la coordinació de la provisió de serveis. Fixin-se com, a la majoria del territoris, dos terços, o més, dels metges de família no reben cap notificació quan un pacient seu va a urgències ni quan li donen l'alta de l'hospital. Aquest és un indicador que mostra, de manera molt gràfica, que els sistemes avaluats estan molt lluny de la desitjada integració de serveis.

Malgrat la rellevància d'aquest estudi, el més preocupant no són els aspectes organitzatius, com els mostrats anteriorment, sinó els formatius. Si ens concentrem a EUA, país amb una formació mèdica molt competitiva, s'observa que quasi un 25% dels metges de família diuen que no se senten preparats per atendre els pacients més complexos i més fràgils, especialment pel que fa a l'assumpció del lideratge clínic de l'equip multidisciplinar imprescindible per elaborar plans individualitzats. També resulta sorprenent que el 84% dels metges de família creuen que no tenen la formació apropiada per tractar pacients amb demències i amb malalties mentals severes, informació inquietant, si es té en compte que molta de la prescripció d'antipsicòtics i d'antidepressius recau en l'atenció primària.

La medicina d'avui, i la medicina de família en particular, requereix capacitat predictiva de les activitats clíniques, comprendre i saber comunicar els riscos inherents a les decisions diagnòstiques i terapèutiques, escoltar els pacients i ajustar els processos clínics a la manera de ser de cada persona i, a més, quan apareix la complexitat, liderar i coordinar els recursos en base a un pla compartit entre els pacients i els diferents actors professionals. Penso, honradament, com diuen enquestes i estudis diversos, que cal molta més formació per preparar els metges per a les exigències de la medicina actual.

En aquesta línia, des d'"Avenços en Gestió Clínica" estem promovent un test per analitzar el grau de coneixement de 10 conceptes bàsics per a la pràctica clínica d'avui. Si disposa d'uns minuts, li agrairíem que fes clic al test i vostè mateix/a s'auto-avalués, al mateix temps que ens ofereix dades, anònimes, per a un estudi global sobre la matèria.