Per una estratègia comunitària dels programes de salut mental

Jordi Varela

Editor

Quan el psiquiatre Franco Basaglia va aconseguir que el parlament italià aprovés el 1978 la llei que va ordenar el desmantellament de tots els manicomis d'aquell país, l'exemple es va difondre arreu i va donar peu a un període carregat d'incerteses, ja que un assumpte era acabar amb les institucions repressores i l'altre ben diferent construir alternatives terapèutiques efectives. Per aquest motiu, quatre dècades després de l'acció heroica de Basaglia, m'ha semblat oportú observar quines són les tendències que proposen certs organismes internacionals, governs i entitats, en la línia d'avançar, de manera més decidida, cap a uns serveis de salut mental fortament arrelats a les seves comunitats.

Per elaborar la llista sintètica de recomanacions he revisat "Comprehensive Mental Health. Action Plan 2013-2030" de l'OMS, "Joint Action on Mental Health and Well-being" de la Comissió Europea, a més dels programes dels governs anglès i francès, les propostes d'una associació canadenca de salut mental i els d'una agència d'innovació clínica australiana.

De la revisió documental es dedueix la importància que pren la intervenció intersectorial en qualsevol projecte de promoció de la salut mental. Per altra banda, les activitats de promoció de la salut mental comporten la creació de condicions individuals, socials i de l'entorn que permetin un desenvolupament psicològic i psicofisiològic òptim per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Segons les publicacions consultades i, malgrat les dificultats de demostrar evidències fortes, tot fa pensar que les aproximacions comunitàries serien més efectives que les individuals en la reducció de la incidència de la depressió, l'ansietat, l'estrès i els trastorns conductuals.

A continuació es recull, en una llista sintètica de 12 punts, les diverses recomanacions observades, totes elles en la línia d’una visió comunitària, global i transversal de la salut mental: 

1. Donar suport a polítiques que promouen el benestar, com les d’habitatge social, amb especial cura als drets dels malats mentals.
2. Fomentar la inclusió social de col·lectius exclosos com els migrants i les persones que viuen en la pobresa extrema i les sense llar.
3. Promoure els drets, les oportunitats i l'atenció de les persones amb trastorns mentals i desplegar reformes legislatives i campanyes contra la discriminació i l’estigma.
4. Dur a terme programes de prevenció de la violència, posant l’accent en els maltractaments i en les alternatives a la contenció, la subjecció i l'aïllament. 
5. Desplegar programes de promoció de la salut mental en diferents àmbits sensibles, com els grups vulnerables, l’escola, el treball i l’entorn perinatal; tenint cura de la prevenció de la depressió i el suïcidi.
6. Crear xarxes col·laboratives (o millor integrades) amb altres serveis comunitaris com l’atenció primària de salut i els serveis socials territorials, mitjançant la potenciació del treball en equip multidisciplinari.
7. Oferir serveis accessibles i continuats per a les situacions de crisi i fer-ho de manera ajustada a les necessitats de cada territori, procurant resoldre els problemes, sempre que sigui possible, en el propi entorn comunitari.
8. Desplegar serveis domiciliaris alternatius a l’hospitalització amb tractaments assertius, rehabilitació en el domicili i reinserció laboral.
9. Oferir serveis de salut mental especialitzats per a determinats col·lectius amb necessitats específiques com els perinatals, la infància, l’adolescència complexa, les persones grans vulnerables i les ingressades en residències. 
10. Fomentar les pràctiques basades en l’evidència, l’avaluació, la innovació i la recerca.
11. Donar veu als pacients i a les seves famílies, i esperonar-los a participar en el disseny, en la implementació i en l’avaluació dels serveis de salut mental, a més de potenciar programes de suport entre iguals. 
12. Desplegar la història clínica i social compartida a tots els nivells i invertir en transformació digital també en el sector de la salut mental, amb la finalitat que no es quedi al marge de la innovació global.

Si hem tingut el coratge de tancar els manicomis repressors, ara l'hem de tenir per desplegar uns serveis de salut mental abocats a la comunitat i integrats en els actius existents en cada territori, no fora que se'ns acudís imitar l'hospital-centrisme i la fragmentació imperants en els models generals de provisió de serveis de salut.