Recerca en salut pública, a propòsit de l'aigua

Jordi Varela

Editor

Les pèssimes condicions higièniques dels barris obrers que havien crescut a l’ombra de la revolució industrial en el segle XIX, van obrir el pas a les epidèmies de còlera, provocant un gran temor popular per la ferocitat de la malaltia. D’entre aquells innombrables brots de còlera, val la pena prestar atenció al de Londres de 1854, el qual ha passat a la història de l’epidemiologia gràcies John Snow, un metge que, amb el seu treball metòdic, va aconseguir tres fites transcendents: va trobar el focus de l’epidèmia, va fer que l’ajuntament el tanqués i va crear una metodologia cartogràfica que, des de llavors, va esdevenir la base de l’epidemiologia de camp. La crònica diu que la situació va ser especialment crítica en el barri del Soho, on hi van morir set-centes persones en menys d’una setmana i John Snow, que tenia la consulta prop d’aquell barri, es va entossudir a trobar el focus de tot aquell mal. Convé recordar que Snow, ni ningú del seu temps, tenia ni idea que les epidèmies les provocaven els microbis. 

Decidit, Snow va comprar un mapa del barri i va anar a veure el capellà a demanar-li que li deixés consultar el registre d’enterraments amb la finalitat d'anotar el domicili dels morts. La parròquia va ser, doncs, la seva font principal de dades, però l’investigador també va comptar amb el registre d’ingressos de l’hospital del barri i, quan la informació no quadrava, feia visites de camp per confirmar dades sobre el terreny. El mapa que en va sortir de tot allò va ser tan clarificador que va permetre determinar quin era el pou contaminant i l’ajuntament el va clausurar, tallant l’expansió de l’epidèmia. A partir del treball de John Snow va quedar clar que les ciutats, si es volien preservar del còlera, havien de diferenciar els pous d’abastiment d’aigües potables de les fecals, assumpte que fins llavors no acabava d’estar prou clar. 

Sorprèn que, gairebé dos segles més tard, més de dos mil milions de persones al món no tenen accés a l’aigua potable i, segons la Fundació Bill & Melinda Gates, més de la meitat de la població mundial no disposa d’accés a sanitaris higiènics, la qual cosa provoca que cada any hi hagi més de mig milió de morts per diarrees, la majoria criatures.