Deu atributs de l'atenció sanitària del futur segons McKinsey

Tino Martí

Ex Machina

Al final del mes de març, McKinsey va publicar “The next frontier of care delivery in healthcare”, una anàlisi de les tendències que definiran la prestació de serveis sanitaris als Estats Units els propers anys, elaborat a partir de les aportacions d'experts i dirigit per Shubham Singhal, Mathangi Radha i Nithya Vinjamoori. 

Segons la consultora, hi ha deu atributs de l'atenció sanitària del futur, que es defineixen a continuació i es visualitzen a la infografia que els acompanya:

1. Centrada en el pacient: aquest atribut reuneix diversos aspectes com la visió holística i personalitzada, l'accessibilitat als serveis i les dades sanitàries, l'ús de serveis de benestar i la satisfacció dels usuaris.
2. Virtual: la pandèmia ha disparat l'ús de la telesalut i ha predisposat proveïdors i pacients a nous models d'atenció que combinin l'atenció virtual amb la presencial en serveis com l'atenció urgent, la consulta programada, l'atenció domiciliària o l'administració de medicació al domicili.
3. Ambulatòria: l'atenció prestada en centres de salut suposa una tercera part de l'activitat facturada als Estats Units. La prestació en règim ambulatori està associada a temps d'espera i de visita més curts i taxes de complicacions més baixes. 
4. Domiciliària: l'atenció prestada al domicili s'expandeix a nous models com la diàlisi domiciliària o l'hospitalització a domicili. La combinació amb els atributs anteriors permet redefinir els processos d'atenció. 
5. Basada en el valor i assumint risc: l'expectativa de creixement dels contractes basats en valor durant els propers anys va associada a l'orientació a la prevenció dels serveis i al paper de l'atenció primària. 
6. Dirigida per les dades i la tecnologia: la salut digital i l'ús de dades per a la presa de decisions i la personalització de l'atenció poden canviar la tendència dels costos sanitaris, millorar la productivitat i facilitar el desplegament de l'atenció sanitària basada en valor. 
7. Transparent i interoperable: noves regulacions obliguen a la publicació de tarifes, restringeixen el bloqueig de dades entre proveïdors i faciliten l'accés a les dades de salut. 
8. Facilitada per noves tecnologies mèdiques: oportunitats d'autoservei per a la gestió de patologies cròniques, monitoratge remot, telemetria domiciliària o robòtica són exemples de tecnologies aplicades a la transformació dels models d'atenció que porten aparellats la terna ambulatòria, domiciliària i virtual. 
9. Finançada per inversors privats: la inversió privada en sanitat està creixent significativament i s'orienta a nous models d'atenció que aprofiten les tendències descrites abans per revisar l'experiència del pacient. 
10. Integrada malgrat estar fragmentada: la integració de l'atenció es basa en la coordinació d'agents de l'ecosistema mitjançant plataformes tecnològiques. 

Malgrat ser prediccions basades i dirigides al context sanitari dels Estats Units, la major part dels atributs descrits són d'aplicació directa al nostre context europeu amb certs matisos. Val la pena retenir com a positiva la consolidació de nous models d'atenció entorn de les necessitats de la persona, el valor de l'atenció i les possibilitats de desconcentració aportades per les tecnologies i les dades. La tendència centrífuga cap a més atenció ambulatòria, domiciliària i virtual dibuixa un canvi de paradigma substancial en la prestació de serveis amb profundes conseqüències en com han de ser comprats, gestionats i proveïts aquests serveis. Aquesta nova constel·lació porta a fer prevaler la prevenció i la cura, però requereix canvis fonamentals en els missatges que es traslladen als proveïdors sanitaris. 

En el capítol de “difícil transferència”, l'increment de la inversió privada en el sector de la salut suscita sentiments oposats. D'una banda, la centralitat social de la salut provocada per la pandèmia i agitada per la innovació tecnològica ofereix l'oportunitat d'unir esforços per millorar des de dins i des de fora sistemes amb tendència a la immobilitat. De l'altra, l'expectativa de retorns suggeridors a la inversió –que explica l'interès de l'inversor privat– pot agreujar les desigualtats ja existents. 

Tot fa presagiar que conduir el futur de l'atenció sanitària a través d'aquestes tendències consolidades serà un repte ple d'equilibris i compromisos entre el canvi necessari i les conseqüències indesitjables que requerirà que els decisors disposin d'una brúixola sofisticada.