dilluns, 23 de novembre de 2015

Més enllà de les reformes (a propòsit de Franco Basaglia)







Què podem fer quan les reformes queden curtes? Aquesta és una pregunta que molts ens fem quan les rigideses i les burocràcies ens ensenyen la seva cara més sòrdida. Sense anar més lluny, la integració de serveis i el treball comunitari és l'únic camí (penso que en això no hi ha dissidents) per atendre adequadament els pacients crònics complexos, però a l'hora de la veritat resulta que els nivells assistencials, les competències professionals i la fragmentació de les especialitats mèdiques estan sent un fre per a l'avenç de les reformes necessàries.

En això he pensat quan he llegit que The Guardian acaba de publicar un llibre de John Foot, "The man who closed the asylums" que relata la vida de Franco Basaglia, un psiquiatre amb una força emprenedora excepcional. Durant la guerra, diu l'autor, Basaglia va estar empresonat per antifeixista i aquesta experiència li va ser clau perquè quan el van nomenar director d'un manicomi, a principis dels anys seixanta, s'adonés que la psiquiatria que es practicava en aquell cau era d'arrel i de formes carceràries.


Franco Basaglia va abraçar les idees de l'anti-psiquiatria i en el seu primer dia com a director del manicomi de Gorizia, ja va refusar signar ordres repressores, començant a treballar per la democratització de la vida interna de la institució des del primer moment. Diu el seu biògraf que l'entusiasme transformador de Basaglia i dels seus col·laboradors (inclosa la seva dona) era abassegador. Les forces reaccionàries li van plantar cara, però ell ho tenia clar: els manicomis no es podien reformar, s'havien d'abolir. L'any 1978, poc abans de morir amb només 56 anys, va aconseguir que el parlament italià aprovés la llei que porta el seu nom, i que va suposar el desmantellament de tots els manicomis italians, i de retruc els dels països europeus (veure post: Salut mental, la transformació més contundent).

Si disposen de sis minuts no dubtin a punxar aquest video narrat per John Foot l'autor del llibre sobre Basaglia, sobre el tancament de manicomis a Itàlia.


Tornant al principi, a la necessitat d'anar més enllà de les reformes per als pacients crònics complexos, penso que convindria recuperar l'esperit Basaglia, en el sentit que s'hauria d'abolir el que fem ara per, com l'anti-psiquiatria ho va fer en el seu moment, adonar-nos que si no entenem com són les persones i la manera com viuen, serà impossible que els oferim serveis adequats. Per aquest motiu caldrà eliminar nivells i especialitats per integrar serveis des del lideratge comunitari.


Jordi Varela

Editor