Arran de la propera publicació
de l’article de l’equip que lidera Xavier Corbella (la capçalera del qual la
poden veure emmarcada abaix) a la revista Journal
of Hospital Administration, vull aprofitar per ressaltar com, amb canvis
organitzatius ben estructurats i sostinguts al llarg del temps, es poden
aconseguir millores notables, sempre que es compleixin algunes condicions que
analitzaré tot seguit.
L’equip d’en
Corbella va haver d’enfrontar una situació, molt habitual a la majoria
d’hospitals: l’embús al servei d’urgències provocat pels malalts pendents d’assignació
de llit a les plantes d’hospitalització.
En el quadre següent
poden veure un extracte del diagnòstic que van fer l’any 2000 de la situació a
l’Hospital de Bellvitge, perquè crec que és rellevant haver-lo fet bé per
després abordar les solucions:
El projecte ara
publicat va haver d’enfrontar una situació complexa que afectava el cor business de l’organització i, per
tant, era imprescindible que comptés amb el suport inequívoc de la Gerència i de
la Direcció Mèdica. Com que es tractava d’un problema multifactorial, des d’un
principi es va decidir dotar-lo d’instruments organitzatius i jeràrquics
imprescindibles: Cap d’admissions amb capacitat real de gestió de llits, Cap de
guàrdia orientat prioritàriament al flux de pacients (alliberat, per tant, de
feina clínica) i reunió diària cada dia a primera hora entre els màxims
responsables de les àrees clíniques per prioritzar els ingressos.
A l’article apareix
una llista de mesures que s’han implantat al llarg dels 10 anys del projecte,
de les quals jo destacaria:
Però a més també
s’han creat, o s’han potenciat, diverses infraestructures, substitutives de
l’hospitalització convencional com: la unitat de diagnòstic ràpid, l’hospital
de dia, la unitat d’observació de curta estada, la cirurgia sense ingrés, les
unitats d’hospitalització de setmana i l’hospitalització a domicili.
Resultats de la
intervenció
El projecte va tenir
dos anys de control (1998-2000) i 10 d’intervenció (2000-2010), fruit de la
qual s’ha observat una reducció de les esperes de llit a urgències. Vegi’s a la
gràfica l’evolució del nombre mensualitzat de pacients ubicats al Servei
d’Urgències de l’Hospital de Bellvitge pendents d’assignació de llit a les 8
del matí.
Discussió
El repte de posar
ordre al moviment intern de pacients en els hospitals universitaris i de donar
sortida als pacients encallats a urgències, a l’hora que es mantenen les
programacions quirúrgiques, requereix una gran implicació de tota la
organització. Afrontar aquest assumpte amb mètode, amb un diagnòstic inicial,
amb mesures organitzatives, instrumentals i estructurals és un mèrit de l’equip
signant del treball, sobretot perquè han aconseguit, al llarg de 10 anys, crear
una cultura que ja impregna la institució.
Per part meva la
meva felicitació pel treball presentat, a més de fer-me ressò de la pregunta
que els mateixos autors es fan a les conclusions de l’article: per què no es
pot fer extensiva l’experiència ara que ja està provada? I si em permeten els
contestaré que potser no de la manera estructurada que ells acrediten, però que
el que ha anat succeint al llarg d’aquesta darrera dècada és que moltes de les
mesures i dels instruments proposats s’han anat difonent, de mica en mica, per
la xarxa d’hospitals públics, i que ara, amb fortunes diferents, veiem moltes
dinàmiques que van en la línia del projecte, podríem dir que pioner, de
Bellvitge.
----------------------------------------------------------------------------------------------
El proper dilluns 7
de gener els vull presentar un experiència també organitzativa que ha aportat
molt bons resultats clínics als malalts afectats, però que també ha aconseguit
millorar l’eficiència d’un procés molt compromès i que afecta a moltes
persones, sobretot d’edat avançada: el fast-track
de la cirurgia colo-rectal.
Ep! Feliç any nou, a veure si remuntem d'una vegada aquesta maleïda crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada