La comparació de resultats és un exercici saludable, però per fer-ho en el camp sanitari cal disposar de bases de dades sòlides, saber seleccionar indicadors consistents i ajustar i refinar al màxim les dades perquè els resultats obtinguts siguin realment comparables. En el post anterior els vaig presentar el 5è informe de la Central de Resultats de Catalunya, un exercici de transparència promogut per la pròpia administració a partir de dades oficials, però ara els vull comentar les essències de dos concursos privats cèlebres, un d'espanyol i un de nordamericà.
Iasist, empresa especialitzada en el maneig d'informació sanitària, ha convocat la 14a edició dels Top 20, un concurs d'hospitals d'àmbit espanyol que és voluntari, gratuït i anònim, del qual només es fan públics els resultats dels nominats i guanyadors. L'objecte d'aquest concurs és el prestigi institucional dels premiats.
Quins criteris fa servir Iasist per discriminar?
Els hospitals que s'apunten al concurs saben que competiran amb dades, ajustades per risc, de qualitat (mortalitat, complicacions i readmissions), eficiència (estades ajustades per risc, productivitat i costos) i adequació (cirurgia ambulatòria i ingressos potencialment evitables).
Què m'agradaria destacar dels Top 20?
Els tècnics de Iasist fan punta al llapis amb les dades dels hospitals TOP. És a dir, dins del marc d'hospitals del sistema públic, ens diuen que hi ha un grup que fan les coses millor i, més enllà dels premis, esdevenen un referent per als altres. Sinó fixin-se en la Memòria 2012, on es diu que els hospitals TOP tenen uns costos un 32% més baixos i unes productivitats un 29% més elevades, tot i suportar un 4% de més complexitat. Però això no s'acaba aquí: la mortalitat dels hospitals TOP és un 22% inferior, els pacients en aquests centres es compliquen un 20% menys, entre altres dades, totes en el mateix sentit. Carai! Potser que reconeguem d'una vegada que el benchmarking és l'instrument idoni per reduir el malbaratament i millorar l'adequació i qualitat del sistema.
Degut a les característiques del mercat sanitari americà, per als hospitals és molt rellevant obtenir reconeixements i premis per augmentar la seva capacitat d'atracció, sobretot la del públic amb més capacitat econòmica, i aquests premis de US News tenen gran notorietat entre la societat. El nombre d'hospitals participants s'acosta als 5.000, però només 18 han estat escollits a "The Honor Roll" de la darrera edició.
Quins criteris fan servir els tècnics de US News?
Per a aquesta competició s'elabora un índex que es compon d'un 32,5% de reputació, d'acord amb una enquesta feta entre metges, un 32,5% de mortalitat (fins a 30 dies) i un 35% d'indicadors diversos d'eficiència, qualitat i seguretat clínica. Curiosament aquest indicador sintètic s'elabora per cadascuna de les 16 especialitats mèdiques escollides, i perquè un hospital entri en el quadre d'honor cal que hagi col·locat, com a mínim, 6 especialitats en el seu top corresponent.
Què diu John Wennberg d'això?
En ple debat sobre com aborden els hospitals l'atenció a la cronicitat, en el seu llibre "Tracking Medicine" a les pàgines 172-173, Wennberg mostra, en una taula, com tracten els 5 primers hospitals de "The Honor Roll" de US News, els pacients crònics durant els seus dos últims anys de vida, i la conclusió és que els sistemes hospitalaris que, més o menys, han desenvolupat models d'atenció integrada, com Mayo Clinic o Cleveland Clinic, tenen unes pautes de consum inapropiat per al final de vida dels pacients crònics que és aproximadament la meitat que les de Massachussets General Hospital o Johns Hopkins Hospital, menys evolucionats en aquests aspectes.
Per al proper dilluns 29 de juliol he previst comentar 3 benchmarkings de seguretat clínica, començant pel curiós grup independent "The Leapfrog Group", i continuant per la secció que dediquen a aquest assumpte tant la Central de Resultats com el Top20 de Iasist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada