La fragilitat de la confiança

Excuse me, doctor: I can still hear you http://t.co/YFU52MaOsm

— Angela Coulter (@acpatient) julio 4, 2015

Molts dels actes assistencials es fan en un ambient de treball col·lectiu ja que la complexitat de la pràctica clínica moderna així ho requereix, però sovint els professionals s'obliden que, més enllà de la cortesia formal, el clima que es respira en llocs tan freds, com per exemple, els quiròfans o les sales de colonoscòpies influeix en la confiança dels malalts. El tweet d'Angela Coulter ens dirigeix a una carta enviada al British Medical Journal per una pacient jove amb càncer de mama (Marije Klein) que explica com el malhumor d'un anestesista la va fer dubtar de tota la confiança que li havia anat generant l'equip professional que li estava portant el cas.

He triat aquest tweet perquè m'han agradat les reflexions que fa Marije Klein al voltant del que li va passar, i per això m'he permès la traducció dels paràgrafs finals de la carta.

"Com a metge, infermera o auxiliar, recordin que estic davant seu o darrera seu quan estan parlant entre vostès. Recordin que les cortines no estan insonoritzades, i que quan xerren al passadís encara els puc seguir sentint. Pensin que com a pacient no tinc perquè estar al corrent de les queixes que tenen contra el seu cap, o de les seves reivindicacions laborals, o de la seva tertúlia sobre el partit d'anit, i tampoc tinc perquè escoltar les esbroncades que dediquen als seus inferiors. Sàpiguen que aquestes situacions em provoquen inseguretat, i que llavors em ve pànic. 

Recordin que quan vénen a excusar-se perquè han insultat a algun dels seus col·laboradors davant meu, això no em fa recuperar la confiança perduda en vostès. No s'oblidin que he posat la meva vida a les seves mans i és per això que necessito tenir fe en vostès i confiar que faran el seu treball d'una manera apropiada i degudament concentrats. He de poder pensar que tot anirà bé i que després podré tornar a casa amb els meus fills."


Jordi Varela
Editor