dimecres, 21 d’octubre de 2015

Comptar per decidir

Un amic, director d'una sucursal bancària, sempre em recorda amb certa superioritat, que els metges no sabem triar, com a norma general, els millors productes financers que ofereix la seva entitat. Pel que sembla, en el món de la banca està estesa l'opinió que som mals gestors de les nostres finances personals i és per aquesta raó que som un blanc fàcil per a ells.

Al marge d'impressions particulars i de generalitzacions, que sempre tenen un punt d'injustícia, el que sí és constatable és que qualsevol sistema de salut absorbeix la major proporció del pressupost públic d'una administració i que els seus professionals, a través de les seves decisions clíniques i organitzatives tenen un important paper en la seva gestió. Si bé és cert que en la formació estàndard d'un metge no es contempla, per ara, la formació en economia, potser convindria impregnar als professionals d'una mínima base teòrica en nom de la supervivència del propi sistema i de la pròpia professió.


En un sistema de salut amb un model teòric, els economistes de la salut establirien plans i adoptarien decisions sobre la base de l'anomenada avaluació econòmica. Aquest és un concepte genèric que engloba un conjunt de tècniques d'anàlisi, l'objectiu immediat en la seva aplicació al sector salut és la valoració dels costos i els beneficis dels medicaments, les tecnologies mèdiques i els programes de salut. Estats Units i el Regne Unit van ser els primers països que van aplicar aquestes tècniques com a suport a la presa de decisions en l'àmbit de les obres públiques: traçat d'autopistes, localització d'aeroports, obres hidràuliques, etc. Va ser a principis dels anys setanta, quan l'avaluació econòmica es va introduir en el camp sanitari.

En realitat, la finalitat principal de l'avaluació econòmica és la de comparar els avantatges i inconvenients de les diferents opcions entre les que s'ha de triar, cosa que la major part de les persones fem a la vida diària, per exemple a l'hora de comparar diverses marques en l'elecció d'un electrodomèstic.


Però, apliquem la mateixa perspectiva en la pràctica clínica diària a l'hora de prendre decisions organitzatives? És a dir, apliquem l'avaluació econòmica i realment confrontem el cost i el benefici que produeix? És important la consideració dels costos fonamentalment perquè qualsevol cosa que fem en l'atenció sanitària li costa diners al contribuent, tant si ho paga directament de la seva butxaca com si ho fa indirectament a través d'impostos o quotes d'assegurança, i més encara si els diners de què es disposa és limitat. Per fer-nos una idea, per cada home, dona i nen gastem gairebé el 8% de la nostra renda cada any en atenció sanitària, la qual cosa equival aproximadament a una mica més de 12 dies de treball de cada 100.

Davant d'aquest escenari, valen o compensen els beneficis i riscos d'un tractament o intervenció sanitària a qualsevol cost que la gent hagi de pagar? Si hi ha molts tractaments entre els quals escollir i no hi ha recursos suficients per a tots, quins han de rebre prioritat? Qui ha d'establir les prioritats d'aquests tractaments o intervencions? Per què no cal donar prioritat als tractaments segons la quantitat de benefici que proporcionen? La resposta a aquestes preguntes és complexa i, malgrat la dificultat d'elevar al terreny objectiu qualsevol element de decisió clínica, l'economia de la salut disposa d'eines que ens poden ajudar a l'hora de prendre decisions encertades basades en la priorització i en l'eficiència sense que hàgim de rebutjar necessàriament al component artesanal.

Benvinguts doncs a "Galènica quàntica", columna d'"Avenços de Gestió Clínica", on introduirem conceptes tècnics i experiències per sensibilitzar el lector en relació a aspectes relacionats amb l'economia de la salut, l'avaluació econòmica i la farmacoeconomia, per tal de millorar la eficiència i l'acompliment en les institucions sanitàries.