divendres, 30 d’octubre de 2015

L'epidèmia de mala salut i el metge de família





Alanna Collen, biòloga i escriptora, publica a The Guardian una interessant reflexió sobre l'ús que moltes persones fan del metge de família. L'autora defensa que, de manera quasi silent, a les darreres dècades ha anat sorgint una epidèmia de mala salut, en el sentit que cada cop hi ha més gent que necessita visites periòdiques del metge de família per ser ateses de les seves dolències, d'altra banda compatibles amb una vida normal (o quasi normal): al·lèrgies, acne, depressió, ansietat, dificultats digestives, obesitat, per posar alguns exemples típics de mala salut. Una xifra significativa de la suposada epidèmia és que, al Regne Unit, la freqüentació al metge de família de les dones del voltant dels 50 anys ha passat de 4,2 visites l'any a 6, des de 1995 a 2009.

Algunes dades epidemiològiques (del NHS anglès) que dóna l'autora: a) les al·lèrgies s'han triplicat en les dues darreres dècades del segle passat, b) l'asma es registrava en el 0,4% dels nens durant els anys 40 i ara ja afecta a una quarta part de tots els infants, i c) la síndrome de l'intestí irritable s'està detectant ja en un 15-20% de la població.

Tot plegat fa que les consultes dels metges de família s'omplin de persones malaltissament sanes, afectades de processos que, sense ser pròpiament malalties, les faran estan dependents dels serveis sanitaris i dels farmacèutics, en molts dels casos, durant tot la seva vida. Donat que aquest és un fet incontrovertible, seria bo que des de l'àmbit professional es tingués cura d'evitar la medicalització excessiva de les persones afectades pels síndromes propis l'epidèmia de mala salut.


Jordi Varela

Editor