L’autoengany és la manera de no progressar. Fa uns anys (2006) em van convidar a fer la conferència d’inici de curs a una de les entitats de la UPC. Vaig parlar del dèficit en innovació que hi havia al nostre país, mostrant múltiples dades. El rector, que va parlar després, va fer el possible per desautoritzar-me, amb l’únic argument que a les universitats teníem una gran producció científica. Va quedar clar que no entenia la diferència entre la innovació i la producció científica acadèmica [1]. Doncs bé, deu anys després, estem pitjor, i no tant sols a Espanya, a Catalunya també. Ens podem seguir mirant el melic, però hem d’entendre que per fer un país innovador les illes d’excel·lència són imprescindibles, però no són suficients.
La UE calcula des de fa anys l’índex d’innovació per països i per regions. Suspeníem el 2006 i seguim suspenent el 2016. Espanya és a 62 punts del màxim (Suècia), i a 44 punts del mínim (Romania). Catalunya [2] és a 77 punts de la millor regió i Estocolm a 65 de la regió menys innovadora, el nord-est de Romania. Euskadi, Madrid, Aragó o Navarra es troben en situacions semblants (taula 1). L’índex d’innovació es calcula fent servir 27 indicadors, i al llarg dels darrers 20 anys l'Innovation Scoreboard s’ha anat fent cada vegada més acurat. El mateix es pot dir del Regional Innovation Scoreboard.
Estudiant la importància que s'està donant a la innovació arreu del món, es té la sensació que aquí, la innovació, tot i que se’n parla molt, a la pràctica no rep l’atenció necessària. Concretament, els indicadors que a Catalunya, amb pitjor nota, ens arrosseguen al suspens, són els següents en diferència en percentatge sobre la mitjana de la UE:
- Molt baixa despesa directa en innovació (-43%).
- Poques pimes que col·laboren per fer innovació (-42%).
- Les pimes fan poca innovació internament (-37%).
- Poca innovació en producte/procés (-35%).
- Poques sol·licituds de patents EPO (-28%).
- Debilitat del sistema d'aprenentatge al llarg de la vida (-21%).
- Poca despesa en R+D del sector privat (-20%).
- Poca innovació organitzacional (-20%).
- Poca despesa en R+D del sector públic (-4%).
I la innovació en la salut, què?
L’índex d’innovació no ve, ara per ara, desagregat per sectors. Però si es pregunta als professionals del sector de la salut, encerten de ple la nota de l'Innovation Scoreboard. El 22 de juny passat es va realitzar un Delphi en Temps Real sobre les Barreres a la Innovació [1]. Podeu consultar els resultats de l’estudi Delphi a http://huntingmammoths.com/?p=3445.
La valoració agregada del nivell de la innovació en salut té una mitjana de 2,6 en una escala d'1-6, que es correspon aproximadament amb el 4 en l’escala 0-10.
L'objectiu de l’estudi Delphi Online del projecte PINNTS és identificar les barreres a la innovació en l’àmbit dels serveis de la salut i analitzar els seus efectes en els processos d'innovació. La participació és oberta encara a PINNTS/HealthConsensus.
En l'àmbit de l'assistència sanitària, la innovació es pot referir a un producte, servei o procés d’atenció nou o que tingui avantatges en comparació amb l’actual, i que sigui aplicable. Augmentar la innovació és un repte sistèmic que, a més del talent dels professionals, requereix l’alineament, entre d’altres, dels models de finançament, governança, compra, regulació, etc.
En resum, molta feina per fer. De moment, bon estiu, però trobem-nos al setembre amb ganes d’innovar.
[1] La producció científica de l’acadèmia és tant sols un dels 27 indicadors de la innovació i, d'altra banda, mesura tan sols el que es publica en el top 10%.
[2] L’índex regional es calcula amb 18 dels 27 indicadors, ja que no hi ha dades de tots a escala regional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada