Treballar en xarxa

Organitzar la sanitat com un sistema col·laboratiu basat en el treball en xarxa i la construcció d'aliances entre proveïdors hauria de ser l'única alternativa. Són pocs  els processos assistencials que poden ser resolts per un sol proveïdor, per això la col·laboració és imprescindible. Tanmateix, partíem d'un sistema sanitari molt fragmentat en el qual tothom protegia, abans de res, la seva raó de ser. El camí per recórrer és, per tant, llarg i difícil.

Acabo de llegir un interessant article sobre aquest tema, titulat "Impact of uncertainty in times of network formation", de la Vlerick Business School. S'hi plantegen quatre escenaris de col·laboració possibles tenint en compte dos elements clau: el sistema de pagament i la tecnologia.


L'escenari menys avançat, anomenat disease care, se situa en un context de pagament per servei, en el qual l'incentiu és el volum d'activitat i on la tecnologia actua de suport al procés sense arribar a ser una autèntica facilitadora. En aquest escenari, els hospitals competeixen entre ells defensant la seva situació de partida i tenen una gran asimetria en el seu nivell de desenvolupament. No hi ha transparència i pràcticament no es comparteix informació. Per als hospitals poderosos, les aliances es plantegen per atraure més pacients i mantenir l'estatus; per als hospitals menys desenvolupats, les aliances són una necessitat per assegurar el tractament adequat per als pacients de la seva àrea poblacional.

L'escenari ideal, anomenat health care, es contextualitza en un entorn de pagament per rendiment, en què l'incentiu és l'excel·lència clínica i disposa d’una tecnologia més avançada i realment facilitadora del procés assistencial. En aquest cas, el focus se situa en la prevenció i la salut, no en la malaltia. La xarxa inclou l'atenció primària, els hospitals, l'atenció social i la indústria, amb una cura totalment integrada i una medicina personalitzada. La nova tecnologia permet el creixement de l'activitat extramurs.

I en el nostre sistema sanitari, on som?, quanta part del camí hem recorregut per arribar a aquest escenari ideal? Des del meu punt de vista, encara que intentem avançar cap a l'escenari health care, moltes de les característiques descrites en l'escenari disease care continuen existint, almenys parcialment, en el nostre entorn: pagament bàsicament per servei, tecnologia de suport però no autènticament facilitadora ni transformadora, transparència limitada, i defensa, per part de cada un dels proveïdors, de la situació de partida. Canviar-les exigeix ​​ projectes ambiciosos.

A l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​des de fa anys, desenvolupem una política d'aliances articulades mitjançant projectes que es fonamenten en l'anàlisi de processos. En aquest sentit, l'hospital participa activament en l'Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra (AISBE), que atén una població d'uns cinc-cents mil habitants de la ciutat de Barcelona i compta amb tots els proveïdors de salut i sociosanitaris del territori. Buscant la presa de decisions compartida i partint del coneixement clínic, amb més de quatre-cents professionals que treballen en xarxa, s'han prioritzat programes estructurats com el Cribratge de Càncer Colorectal, el Cribratge de Càncer Cutani —mitjançant teledermatologia— o el Debut de la Diabetis Tipus II, i a tots s'han assolit destacats resultats de salut. M'agradaria pensar que avancem cap a l'escenari health care, tot i que hi ha limitacions en el sistema de finançament i en el desenvolupament dels sistemes d'informació. Us convido que entreu al web de l’AISBE i que us fixeu, com a exemple de treball col·laboratiu, en els cursos i les jornades desenvolupats de manera compartida pels professionals del territori.

També m’agradaria desatacar l'aliança estratègica anomenada C17, l'objectiu de la qual és assolir una prestació eficient i de màxima qualitat per a la població de les comarques del Vallès Oriental, Osona i el Ripollès, coordinant i compartint els recursos dels diferents hospitals d'aquestes àrees i comptant amb l'Hospital Clínic com a hospital terciari de referència. Un àmbit de treball prioritari és l'oncologia, plantejada amb una visió global del procés en què s'integrin les decisions diagnòstiques i terapèutiques de les diferents especialitats implicades i es redueixi progressivament la fragmentació de la situació prèvia.

Tots dos són projectes de llarg recorregut, però sens dubte el camí és el correcte, i tots els agents implicats creixem progressivament en confiança, transparència i generositat, valors tan importants o més que el sistema de pagament i la tecnologia. És l'única alternativa per construir un veritable sistema col·laboratiu en el qual la salut i el pacient se situïn al centre.