Declaració de conflictes d'interès i transferències de valor: una nova estratègia lampedusiana?

"Cal que alguna cosa canviï perquè tot segueixi igual". La frase escrita per Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la cèlebre novel·la El guepard s'ha convertit en una figura literària que expressa de manera cínica una astuta estratègia conservadora de fals canvi per mantenir l'statu quo.

Els professionals sanitaris, metges, gestors, investigadors, etc., tenen una responsabilitat amb els pacients i la societat. Aquests han de poder confiar que els professionals actuaran sempre en el seu benefici per damunt dels seus propis interessos. No obstant això, pràctiques com regals, subscripcions, llibres, material, dinars, despeses de viatge, honoraris per conferències, assessories, estudis amb fins promocionals, etc. poden posar en risc la independència dels professionals i minvar la confiança de pacients i ciutadans. "La gran majoria dels professionals afirma que el seu criteri és independent d'aquest tipus de compensacions" (1), però hi ha "estudis que demostren que, per exemple, els professionals que en reben prescriuen més medicaments i més cars que aquells que no en reben", fins i tot si l'import és petit, cosa que demostra que el biaix hi és encara que sovint sigui inconscient (2).


Després de diversos escàndols que fins i tot han quedat reflectits al cinema, i d'un debat enardit a la premsa general, l'Administració d'Obama va legislar sobre aquest tema amb la Physician Payment Sunshine Act, de compliment obligat des del 2014, que obliga qualsevol empresa que participi en programes federals com Medicare i Medicaid a declarar el que ells anomenen "transferències de valor". Podeu consultar-ne els detalls al vídeo següent:

JAMA, a la seva pàgina dirigida a pacients, explica què és un conflicte d'interès, i on i com es pot consultar la informació sobre pagaments a professionals. L'objectiu és que pacients i ciutadans puguin jutjar per si mateixos si una interacció en particular pot haver influït en alguna decisió que els afecti.

La iniciativa sorgeix dos anys més tard a Europa, el 2016 (dades de 2015), i ho fa de la mà de la indústria farmacèutica. L'European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations (EFPIA), conscient de la percepció negativa i de l'erosió que ha patit la confiança en la seva relació amb professionals i institucions, va implantar un codi de bones pràctiques obligatori per als seus associats. L'objectiu, tal com ells mateixos expliquen, és mostrar-se més oberta i transparent i restituir així la confiança perduda en una relació que, segons ells, ajuda a avançar en la investigació i la formació de la comunitat mèdica:

Les dades a Europa no es publiquen globalment i agregades per professionals, sinó que cada companyia les publica al seu lloc web, cosa que dificulta la traçabilitat. Les empreses que no subscriuen el codi de l'EFPIA no estan obligades per llei a publicar les dades i els professionals no sempre consenten la publicació de manera nominal (especialment a Espanya el 15 % el primer any, davant del 89 % a Suècia).

La pregunta que sorgeix és si la declaració dels conflictes d'interès en actes o publicacions científiques, o aquesta suposada transparència en les transferències de valor, tenen algun impacte en el comportament dels professionals.

"No sembla que sigui així" (3). Segons alguns autors, "la declaració dels conflictes d'interès pot tenir un efecte contrari al suposadament buscat" (4). Els professionals i també els pacients consideren que la mera "declaració" garanteix la integritat de qui la signa, de manera que queda lliure de tota sospita i per tant pot actuar amb llibertat sense por que la seva actuació o el seu criteri pugui resultar sospitós d'algun biaix o alguna influència.

Des de la publicació de les primeres dades l'any 2016, va sorgir la preocupació que aquestes transferències de valor es consideressin pagaments en espècie a efectes de l'IRPF, però el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després d'haver dit que ho serien "va fer marxa enrere" sense explicar-ne els motius. Segurament algú va advertir el ministre que el criteri inicial sí que hauria suposat una veritable revolució, no només per als professionals, sinó també per a la indústria farmacèutica.

Potser és aviat per jutjar, i segurament la declaració de conflictes d'interès i la transparència en les transferències de valor són elements necessaris però no suficients per restaurar la confiança en les relacions entre la indústria i els professionals. En tot cas, hi ha elements que fan pensar que potser som davant d'un nou exemple d'estratègia lampedusiana que promou una aparent revolució de la transparència perquè en el fons res no canviï gaire.

Referències

1. Rutledge P, Crookes D, McKinstry B, Maxwell SR. Do doctors rely on pharmaceutical industry funding to attend conferences and do they perceive that this creates a bias in their drug selection? Results from a questionnaire survey. Pharmacoepidemiol Drug Saf 2003; 12 (8): 663-7. pmid: 14762982.
2. Brax H, Fadlallah R, Al-Khaled L, Kahale LA, Nas H, El-Jardali F, et al. Association between physicians’ interaction with pharmaceutical companies and their clinical practices: A systematic review and meta-analysis. PLoS ONE 2017; 12 (4): e0175493. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0175493.
3. Lenzer J. Two years of sunshine: has openness about payments reduced industry influence in healthcare? BMJ 2016; 354 doi: https://doi.org/10.1136/bmj.i4608.
4. Loewenstein G1, Sah S, Cain DM. The unintended consequences of conflict of interest disclosure. JAMA 2012; Feb 15; 307 (7): 669-70.