dilluns, 2 d’agost del 2021

Llei de l'eutanàsia, poden les institucions sanitàries religioses al·legar objecció institucional?

Francesc Borrell i Eva Peguero
Metges de família de l'ICS i professors associats de la UB




Recentment s'ha aprovat la llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia a Espanya. Es tracta d'una novetat important que comportarà sens dubte nombrosos aspectes que s'hauran de considerar i debatre. Ens centrarem en el dret d'objecció que només pot ser exercit pels professionals directament implicats en l'assistència del pacient que l'ha sol·licitat, però no per part d'una empresa o institució. 

Però, des del punt de vista de la bioètica, per què no es reconeix aquest mateix dret a una institució?

Les institucions poden tenir un ideari i uns valors perfectament formalitzats i poden sol·licitar al professional que contracten que els conegui i els respecti. Tanmateix, davant una petició d'eutanàsia, no poden obligar aquest professional a rebutjar la petició de manera automàtica. Si exercissin una objecció de tipus institucional seria com ara curtcircuitar la deliberació moral que el professional ha de portar a terme. El professional ha de considerar la petició seriosament, en un procés deliberatiu que acabarà amb un informe favorable o desfavorable. La institució, de la seva banda, ha d'afavorir aquest diàleg sense interposar-s'hi. Només així el professional pot actuar en consciència.

Pot una institució religiosa exigir als seus professionals que formalitzin l'objecció de consciència?

Els professionals han de conèixer els valors de la institució i col·laborar-hi amb l'únic límit del que considerin deures de consciència. Sol·licitar que de manera obligatòria cada professional s'inscrigui en el Registre d'Objectors atemptaria contra el deure de consciència. 

D'acord, però si la llei considera que l'eutanàsia o suïcidi assistit és una prestació, aquestes institucions la poden excloure de la seva cartera de serveis?

És probable que ho facin i que aquesta petició fructifiqui o no dependrà de l'encaix legal. Des d'una perspectiva estrictament bioètica, l'atenció mèdica no pot excloure el final de la vida atès que qualsevol atenció mèdica o quirúrgica comporta el perill de morir. En aquest sentit, excloure de manera expressa aquesta prestació implica que el pacient sigui traslladat a un altre centre, sense saber si allà la seva petició serà acceptada i, per tant, interrompre contra la seva voluntat l'atenció sanitària que està rebent. Les institucions que tenen establert un conveni amb el Sistema Nacional de Salut contracten un acte clínic integral que difícilment pot ser “trossejat” per excloure'n aquest aspecte. 

La posició contrària a l'eutanàsia de l'Església Catòlica està acceptada sense matisos dins de l'Església?

No. L'Institut Borja de Bioètica (URL) va assenyalar circumstàncies en què el suïcidi assistit o l'eutanàsia era admissible i compassiu i va fixar uns requeriments similars als que s'estipulen a la llei aprovada (1).

1. Bioètica i debat. Tribuna abierta del Instituto Borja de Bioética. Declaración del Instituto Borja (URL).  Año 11, nº 39, pág. 1-7.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada