El model fragmentat vigent està sent un llast per atendre les persones amb necessitats sanitàries i socials complexes. Tothom ho sap i tothom ho diu, però els serveis es continuen avaluant i finançant d'acord amb la manera tradicional, i les noves experiències integradores sovint moren d'inanició.
Unitats funcionals transversals, un repte a l'abast
L'any 2003, un estudi liderat per Chris Ham va observar que per a onze situacions clíniques relacionades amb la cronicitat i l'edat…
L'atenció als pacients crònics durant la pandèmia. 5 propostes des dels hospitals
Enfrontats a les dificultats d'una tercera onada de la pandèmia, els…
“Carried me with you“: els objectius de l'atenció integrada són cosa de més d'un
Aquesta cançó de la banda sonora d'Onward, una de les últimes…
Desarmats davant la manca de projecte vital dels joves més difícils
El model de provisió de serveis de salut mental, de serveis socials…
Passant a l'acció en l'atenció centrada en el pacient
Parlar sobre l'atenció centrada en el pacient a les nostres organitzacions sanitàries pot fer so de paraules buides o d'una…
Per atendre els pacients complexos a la comunitat cal un canvi radical
La pandèmia ha posat de relleu la necessitat de protegir, encara…
La lliçó que ens donen els més vulnerables
Ara que veiem planar damunt nostre, frustrats i amb un cert sentiment d’impotència, la segona onada de la pandèmia de…
A les residències, la solitud és el problema
Hem vist la història altres cops. Un espia necessita un infiltrat, n’escull un sense cap experiència i el submergeix en un món…
La síndrome de la Ventafocs i la innovació en atenció integrada, una fatalitat ineludible?
El tortuós camí que ens ha de portar cap a l’atenció integrada…
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada