Desarmats davant la manca de projecte vital dels joves més difícils

Jordi Varela

Editor

Font: buurtzorgt.nl

El model de provisió de serveis de salut mental, de serveis socials, educatius, policials, judicials i penitenciaris s'enfronta al repte d'atendre joves amb conductes disruptives, una miscel·lània d’adolescents amb trastorns de salut mental i addiccions, amb dany cerebral, amb discapacitat intel·lectual, amb problemes de neurodesenvolupament, amb trastorns de l’espectre autista o amb dificultats derivades de una afectació alcohòlica fetal. Alguns d'aquests nois i noies viuen en entorns de famílies superades per aquesta problemàtica, altres pateixen els rigors de famílies desestructurades o senzillament malviuen a la intempèrie freqüentant serveis socials, comissaries i presons. La realitat és que els pacients joves d'alta complexitat conductual estan evidenciant la inefectivitat dels serveis que se'ls ofereixen. 

Assertive Community Treatment

ACT és un model assistencial fonamentat en el treball en equip multidisciplinari de base comunitària creat als any 70 en un hospital psiquiàtric públic de Minnesota per l’equip de Leonard Stein i posteriorment desplegat als Estats Units, Canadà, Austràlia, Regne Unit i França, un model que té per finalitat atendre intensivament, en el seu propi entorn, persones amb símptomes greus de malaltia mental, amb riscos de crisis psiquiàtriques i amb probabilitats de veure’s implicades en delictes penals. ACT valora la situació personal de cadascun dels seus pacients, ajusta el seu pla d’acció a cada persona i a cada entorn específic, treballa els aspectes més pràctics de la seva vida ordinària i atén les crisis amb serveis domiciliaris de continuïtat 7/24. ACT ha demostrat un efecte positiu sobre les hospitalitzacions evitables i sobre la qualitat de vida dels pacients (veure la cita francesa anterior, que fa una revisió exhaustiva de l’evidència d’ACT). D’ACT cal prendre nota de dos eixos claus per tenir possibilitats de ser efectius amb les persones que pateixen problemes mentals i conductuals greus, l’un és el treball en equip multidisciplinari de base comunitària i l’altre és ajustar el pla terapèutic al món real en el qual viu cadascun dels pacients.

Ara fa uns vint anys, a Astúries van posar en marxa una experiència inspirada en ACT, coneguda com model Avilés, i posteriorment hi ha hagut una altra iniciativa, també de base ACT, que s’ha desplegat a Biscaia, amb una avaluació publicada que parla de 120 pacients tractats, amb contenció de costos i reducció d’hospitalitzacions.

El model BuurtzorgT

L'adaptació neerlandesa d'ACT ha estat desplegada per la branca psiquiàtrica de Buurtzorg (anomenada T), en la qual els pacients segueixen cursos d’e-learning, aprenen, conjuntament amb els professionals, sobre la seva condició i com conviure-hi, però també se'ls anima a ajudar a altres pacients. A més a més, s'empeny els pacients a manejar la seva història clínica, i si no en saben prou, se’ls demana que triïn amb qui ho volen fer, incloent-hi familiars i amics. Els pacients de BuurtzorgT entren en un entorn on contínuament són invitats a reflexionar i proposar solucions per a la seva rehabilitació. Segons la seva web, des del 2015, BuurtzorgT ha reduït un 25% els costos dels tractaments, disminuint burocràcies i malbarataments en pràctiques clíniques inefectives i a més ha augmentat l’autoestima dels professionals i la satisfacció dels pacients.

Ajudar a definir el projecte vital de cada jove, la base de tot 

L'abordatge dels casos juvenils d'alta complexitat conductual està sent un exercici molt exigent per als sistemes de provisió de serveis de salut mental, socials, educatius, policials, judicials i penitenciaris; els quals, des d'una visió fragmentada, tenen tendència a la medicalització, la contenció, la penalització i la institucionalització, amb uns resultats decebedors. És hora, doncs, d'emmirallar-se en ACT i BuurtzorgT, en el sentit de crear equips multidisciplinaris amb metodologia assertiva, que ajudin a cadascun dels joves afectats a definir el seu propi projecte vital, una peça clau per generar plans d'actuació realistes a partir de petits compromisos i d'objectius compartits i assolibles.