Transparència i rendició de comptes: deu punts clau per a un bon model

Cristina Adroher
Des del backstage

L'escassetat d'experiències de transparència i rendició de comptes en l'àmbit sanitari en el context internacional posa de manifest que encara hem d'avançar molt. Aquest és un dels missatges de l'Estudio sobre la publicación de resultados en el SNS: bases para un modelo, presentat recentment, que fa una revisió sistemàtica dels procediments de rendició de comptes existents a Espanya i en altres països i planteja les bases d'un model ideal per al Sistema Nacional de Salut (SNS).

La rendició de comptes implica fer visible el procés de presa de decisions, el mètode aplicat i els resultats obtinguts. Aquesta accountability té efectes a diferents escales: macro (govern, parlament i altres institucions), meso (asseguradores, centres sanitaris i unitats dins d'una institució) i micro (professionals sanitaris i pacients). Exerceix un impacte en la salut de la població a través de les polítiques, de la gestió de les organitzacions i de la pràctica clínica augmentant la productivitat i millorant els resultats en salut. És un factor clau perquè la inversió pública sigui encertada, els recursos humans siguin els més qualificats, els costos de provisió de serveis es redueixin i  la competència s'estimuli amb la comparació de resultats. En aquest context, l'estudi esmentat més amunt dona algunes pistes dels punts clau per a un bon model de transparència i rendició de comptes: quines característiques hauria de tenir aquest model ideal?

1. Iniciativa pública: portada a terme per una organització governamental (a diferència de models promoguts per fundacions o associacions de pacients).
2. Organisme independent: executada per un ens aliè a les instàncies avaluades.
3. Resultats d'atenció sanitària: els indicadors han d'incloure resultats d'acompliment dels serveis i no només d'estat de salut.
4. Resultats de gestió: s'han de publicitar indicadors sobre la utilització dels recursos en funció de dades sobre costos, productivitat i ús d'aquests recursos.
5. Registres administratius: l'origen de la informació amb la qual es construeixen els indicadors ha de provenir de registres obligatoris. 
6. Web i dades obertes: la font on es puguin consultar i comparar els resultats ha de ser amigable i de fàcil accés. S'han de poder descarregar en format de dades obertes.
7. Format senzill i visual: la informació s'ha de presentar de forma fàcilment comprensible per al públic general.
8. Gratuïtat: l'accés a la informació relativa als resultats dels prestadors de serveis del sistema de salut ha de ser gratuïta.
9. Enfocat als professionals i a la ciutadania: la iniciativa ha d'estar dirigida tant a professionals com a la ciutadania.
10. Implicacions sobre política sanitària: la iniciativa ha d'informar dels resultats a partir dels quals es prenen decisions de política sanitària i de gestió dels recursos.

Catalunya va ser pionera a Espanya i Europa publicant, l'any 2012, els resultats nominalitzats dels hospitals a la Central de Resultats. Però, a més d'aquesta, hi ha altres experiències destacades de les quals es poden “copiar” les millors pràctiques com les de l'NHS i Austràlia. 

La societat reivindica cada vegada més que hi hagi més transparència per part de l'Administració en la presa de decisions i en la rendició de comptes de l'ús de recursos públics, per la qual cosa és imprescindible fonamentar les polítiques en l'avaluació i l'accountability a fi de garantir que els objectius establerts es compleixen i que, per tant, es fa una assignació eficient dels recursos disponibles. L'avaluació de les polítiques públiques permet millorar-ne la implementació i l'execució, mesurar-ne el cost d'oportunitat i retre comptes davant la ciutadania. Així doncs, els sistemes sanitaris haurien d'explicar què fan, com ho fan, amb quins recursos i quins resultats obtenen.