Les dones mostren un perfil propi d'emmalaltir

Xavier Bayona

Gota a gota

Les dones en edat fèrtil han estat excloses de molts assajos clínics, cosa que ha estat justificada, entre d’altres raons, per la seva seguretat i la de la seva descendència. Totes les decisions, tant les que es prenen com les que no, tenen conseqüències. Així doncs, la recerca i les seves conclusions aplicades a la clínica s'han centrat majoritàriament en la fisiologia masculina. Tot això és important tant pel que fa a la gènesi d’evidència i la potenciació de la medicina de precisió, com per avançar en les pràctiques de valor i el Right Care.

En una revisió recent de la revista The Lancet es consideren les influències fonamentals del sexe i el gènere com a factors modificadors de les principals causes de mort i morbiditat. Diferències genètiques, epigenètiques i hormonals de la sexualitat biològica influeixen en la fisiologia i la malaltia. El treball explora el paper del sexe (construccions biològiques) i el gènere (construccions socials) com a modificadors de les causes més freqüents de mort i malaltia i articula els determinants genètics, biològics i ambientals que fonamenten aquestes diferències. En el gràfic adjunt es poden veure les taxes de mortalitat segons el gènere a Espanya.

Malalties del cor

La malaltia cardíaca isquèmica i la insuficiència cardíaca són les principals causes de mortalitat per malalties cardíaques i presenten diferències importants entre gèneres. La insuficiència cardíaca contribueix de manera molt més elevada a la mortalitat per malalties coronàries en les dones, atès que aquestes la presenten de manera silent en més ocasions que els homes. Els factors de risc cardiovascular (la seva potència d'associació) també difereixen per sexe: la hipertensió, juntament amb el tabaquisme i la diabetis, estan més fortament associats a taxes de risc més elevades d'infart de miocardi en dones.

La hipertensió i la diabetis predisposen les dones grans a patir insuficiència cardíaca en una proporció més alta que els homes; la insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció conservada és el doble de freqüent en dones, i la inflamació i la fibrosi resultant tenen un paper específic en la patogènesi de la insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció conservada. 

Les diferències també es produeixen en estratègies terapèutiques i així, per exemple, s’ha observat una taxa de trasplantament més baixa en dones.

Càncer

Són ben conegudes les diferències en la presentació del càncer entre el gènere masculí (predomini del càncer de pulmó) i el femení (predomini del càncer de mama). La supervivència global també és més reduïda en homes que en dones. El risc més elevat de càncer en els homes s’explica parcialment pel predomini d’hàbits dietètics o comportaments de risc com el consum de tabac i alcohol, però possiblement no són l’única causa. Després d’un ajust adequat per a aquests factors de risc, els homes adults encara tenen un risc de càncer més elevat que les dones. El predomini universal masculí en la incidència del càncer i els resultats diferencials suggereixen un paper fonamental del sexe, a més del gènere, en la biologia del càncer. 

MPOC i asma

El pulmó femení és més susceptible a la malaltia pulmonar obstructiva crònica que el pulmó masculí. Les dones que desenvolupen la malaltia tenen símptomes a una edat més precoç i amb menys exposició al tabac que els homes.

L'asma, caracteritzada per una obstrucció variable del flux d'aire i una inflamació crònica de les vies respiratòries, també afecta els homes i les dones de manera diferent. 

Malaltia d'Alzheimer i malaltia cerebrovascular

El curs clínic de la malaltia d'Alzheimer és més ràpid en les dones que en els homes, cosa que podria reflectir el millor rendiment de les dones en les proves de memòria verbal utilitzades en el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer.

Les dones tenen una càrrega d’atenció superior en la malaltia d’Alzheimer, que és un paper clàssicament relacionat amb el gènere i que comporta un risc propi per a la salut cognitiva i física. Dos terços dels cuidadors són dones i també les dones cuidadores dediquen més temps a cuidar. L’atenció a pacients amb malaltia d’Alzheimer s’associa a una càrrega substancial per al benestar econòmic, físic i mental. Les dones cuidadores poden experimentar nivells de depressió i ansietat més alts que els dels homes cuidadors.

S’ha descrit que les dones que pateixen un ictus són tractades de manera diferent que els homes pel fet que moltes són més grans i més fràgils i, per tant, es consideren pitjors candidates a la trombòlisi i la trombectomia, les dues úniques teràpies que són efectives per al tractament de l’ictus isquèmic agut. Aquesta pràctica és preocupant ja que les dades emergents suggereixen que les dones que se sotmeten a aquests tractaments es beneficien més de la intervenció que els homes.

Haurem d'estar atents per aportar valor a les pràctiques clíniques a partir de les diferències observades entre homes i dones i fomentar estudis que donin resposta a les necessitats de salut i que, alhora, tinguin presents les necessitats del pacient (escoltar, comprendre i compartir), com comentava recentment Jordi Varela en un post. El sexe és un modificador genètic de la fisiopatologia de malalties, la presentació clínica d'aquestes i la resposta al tractament. El gènere influeix en el comportament de la comunitat (societat), els clínics i els pacients, causa diferències en les esferes social i psicològica de la presentació de la malaltia i també determina com, quan i per què una persona accedeix a l'atenció sanitària i social. 

En resum, amb l’arribada de la medicina de precisió hem de tenir presents el sexe i el gènere, que són fonamentals per a la presa de decisions per promoure l’equitat de gènere en salut, sense oblidar les preferències i els valors de les pacients.