Dues terceres parts de les urgències hospitalàries corresponen a descompensacions de pacients crònics, per aquest motiu el sistema sanitari és el primer interessat a ajudar a les persones que pateixen malalties cròniques a que tinguin cura d'elles mateixes i aprenguin a disminuir la seva freqüentació als hospitals. Sabent que això no es pot receptar, els anglesos han desenvolupat un sistema d'auto-responsabilització pressupostària que, per entendre-ho ràpid, vindria a ser l'extensió del pla d'ajuda a les dependències, amb acords d'objectius de salut.
L'any 2009 el National Health Service va posar en marxa el programa pilot Personal Health Budget (PHB) a 70 localitats i, després d'una avaluació, aquest mes d'abril ha fet extensiu PHB a tota la població, d'acord amb els següents principis: Les persones amb necessitats d'atencions sanitàries i socials de llarga evolució acorden amb els equips professionals de la seva localitat (serveis socials, atenció primària i administradors del NHS) la disposició d'una partida de diners que els haurà de permetre aconseguir els objectius del pla terapèutic individualitzat prèviament acordat.
El propòsit de PHB és que les persones amb pluripatologies, o amb malalties invalidants o degeneratives, tinguin les seves opcions de compra de serveis propers com suport social, psicològic o fisioteràpia. En canvi, els serveis d'atenció primària, farmàcia i hospitals queden exclosos. Les xifres del projecte encara no estan publicades, o almenys encara no les tinc, però les primeres avaluacions que ens ofereix Nuffield Trust són positives en termes, sobretot, de qualitat de vida. Els aspectes econòmics de l'avaluació són més controvertits ja que és molt difícil recollir, a la curta, els estalvis dels serveis hospitalaris inapropiats que s'han reduït gràcies a PHB.
Per fer-se una idea, a la pàgina web del NHS Personal Health Budgets hi podran veure videos de relats de diversos beneficiaris del programa i també dels professionals implicats. A tall d'exemple, adjunto el cas de Roger, de 58 anys, afectat de MPOC sever, amb descompensacions que l'obliguen a hospitalitzar-se sovint. El seu PHB li ha permès adquirir un nebulitzador portable, una Wii Fit i inscriure's a un gimnàs. Ara se sent més motivat per tenir cura d'ell mateix, ha recuperat l'activitat al jardí i ha reduït medicació.
En el darrer post de Coordinació Centrada el Pacient (CCP) vaig presentar el cas de l'Antoni, un pacient crònic complex que va consumir una quantitat ingent de serveis sanitaris i socials en els darrers 3 anys de vida, en un entorn personal de penúria de recursos i una vivència molt poc satisfactòria del procés final. Aquest projecte anglès de pressupost individualitzat de salut (PHB) hauria pogut oferir suport real a la filla de l'Antoni i hauria permès plantejar una resposta més realista a les seves necessitats d'atenció.
Com que em sembla que el projecte de pressupost individualitzat de salut és molt oportú, el proper dilluns 21 abordaré una segona part PHB, amb més casos i comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada