A propòsit del bicentenari de l’estetoscop

Si hi ha un símbol universal de la professió sanitària, a més de la bata blanca, sens dubte el trobem en el fonendoscopi. Laennec, el 1816, a l'Hospital Necker de París, va començar els seus primers estudis en l'auscultació mediata amb un instrument al qual va donar el nom d'estetoscopi, derivat de les paraules στηθος (pit) i σκοπεω (examinar). Fins aquell moment l’auscultació es feia amb l’escolta directa posant l’orella damunt del pit (ja realitzada per Hipòcrates). Aquesta, l’escolta directa, tenia les seves limitacions pràctiques tant per les limitacions en la transmissió de sons com per temes de pudor relacionats amb el gènere del pacient si era dona (els metges eren majoritàriament homes) o la higiene.

Però la tecnologia ha avançat, i en aquests moments l'ecografia clínica, també anomenada el “nou fonendoscopi”, ja està a l’abast de tots els col·lectius assistencials. L’ecògraf ha millorat la seva resolució i n'ha disminuït la mida fent-se més portàtil, i el seu preu també s'ha abaixat. En aquest sentit, algun mitjà com el National Post es preguntava, recentment, si el fonendoscopi està en els seus darrers moments arran d’un congrés realitzat al Canadà. L'ultrasò diagnòstic o sonografia, conegut popularment com ecografia, ha tingut una evolució molt ràpida gràcies a la seva innocuïtat, facilitant la possibilitat de practicar repetidament exploracions ecogràfiques a un mateix pacient, sense riscos, sense preparacions dispendioses i a un cost relativament baix.

La notícia és bona: millorar la tecnologia de l’ecògraf i generalitzar-la permet millorar la precisió dels diagnòstics. Però com en tot, quan la tecnologia és més abastable apareixen noves dificultats que s'han de salvar. En primer lloc, ja fa uns anys que s’ha iniciat el debat sobre les competències respecte de quins especialistes poden estar adequadament acreditats i per a què per a la seva utilització. Ja ha quedat demostrat que, per exemple, l'"ecografia focal" per sistemes, enfocada a problemes clínics (i no l’exploració convencional), millora els tractaments en millorar el diagnòstic (en precisió i temps de realització). L'ús de l'ecografia en l'emergència i la urgència abasta nombrosos nous camps orientats a la utilització de l'ultrasò pel mateix especialista que atén els pacients crítics, tant en escenaris intrahospitalaris (com en ocasions són les sales d'emergència o de cures intensives) com en àmbits prehospitalaris. En els malalts no crítics, l’ecografia clínica utilitzada en l’atenció primària també ha demostrat valor afegit millorant el diagnòstic, evitant derivacions i, en definitiva, apropant la resolució a la capçalera del ciutadà.

La preocupació dels professionals especialistes en diagnòstic per la imatge, o altres especialitats que utilitzen l'ecografia com a mecanisme diagnòstic habitual, és lògica: com cal fer la generalització de l’exploració a especialistes d’altres entorns amb totes les garanties necessàries? Sortosament, les diverses societats científiques implicades en el procés i les administracions ja fa uns anys que van començar a treballar per construir el marc que garanteixi la idoneïtat per a la implementació de l’exploració fora dels serveis de diagnòstic per la imatge i els gabinets ecogràfics.

Gràcies a tot aquest esforç, l’ecografia avança i s’estén dins i fora dels hospitals i serveis de diagnòstic per la imatge. L'ús de l'ecografia s'estén a gairebé totes les especialitats i en especial als metges d'atenció primària, i ja és habitual l'existència d'ecògrafs en molts centres de salut de les diverses comunitats autònomes. Els professionals sanitaris d'atenció primària necessiten mitjans que els donin suport en la seva feina amb la finalitat de prestar la millor assistència al pacient i assegurar el seu diagnòstic. L'ecografia és una tècnica que pot ajudar i donar suport en aquest procés de decisió clínica.

I mirant de cara a un futur proper, què passarà amb l'estetoscopi? La meva visió és que durant uns quants anys seguirà convivint amb l’extensió de l’ecografia de perfil més generalista. Però que d'aquí a no gaires dècades, amb molta probabilitat quan ja s’ensenyi ecografia als estudis universitaris de medicina, el fonendo acabarà quedant com un medi d’exploració residual.