Fa uns mesos, el bon amic i metge de família Xavier Bayona va publicar en aquest mateix bloc un article sobre les consultes de pediatria a l’atenció primària, “Cal replantejar el que estem fent amb la pediatria a l’atenció primària?”, un article amb el qual no puc estar més d’acord.
Fa propostes sobre com resoldre el problema de provisió dels serveis de pediatria a l’atenció primària. Però jo aniria més enllà i no buscaria resoldre solament un problema de provisió, sinó que plantejaria la pregunta següent: ¿tots els professionals que treballen a l’atenció primària desenvolupen al màxim les seves competències professionals i de manera adequada? La meva resposta és que no, i considero que el servei de pediatria de l’atenció primària és un dels serveis on més cal repensar el model d’atenció.
Per fer-ho més fàcil, explicaré el model “d’atenció a l’infant” (així m’agrada expressar-ho) que des de fa uns anys estem desenvolupant al Centre de Salut Can Bou del Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP). Un model que de mica en mica es va coneixent i estenent a altres centres d’atenció primària, que s’ha presentat a congressos nacionals i europeus amb un gran interès per part de gestors i experts en pediatria, i que, a hores d’ara, està oferint una formació específica per a qui es vulgui endinsar en un canvi d’orientació de l’atenció a l’infant i les seves famílies a l’atenció primària.
En primer lloc cal destacar dos pilars bàsics conceptuals:
- En la professió infermera, l’eix bàsic formatiu està basat en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Quan parlem del Programa del Nen Sa (el nom popular del Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica. Infància en salut), és obvi que el professional més ben preparat per a aquesta activitat és la infermera.
- En les organitzacions on els professionals desenvolupen al màxim les seves competències, aquests estan més motivats i tenen més capacitat de resolució a escala d’equip i d’organització, un model que descriu Clayton Christensen, professor de la Harvard Business School, al seu article “Disruptions of Health Care Professions”.
A partir d’aquestes dues premisses exposo alguns dels eixos del canvi de model:
1. La infermera es consolida com a referent de salut per a la població pediàtrica, sobretot orientada a la promoció de la salut i la prevenció de malalties, on el pediatre i el metge de família passen a ser consultors en aquells casos que la infermera li derivi.
2. El pediatre i el metge de família disposen de més espais a l’agenda per dedicar temps al diagnòstic i tractament dels infants que en requereixin. S’han creat consultes específiques d’asma infantil, crioteràpia, dermatoscòpia i al·lèrgies.
1. La infermera es consolida com a referent de salut per a la població pediàtrica, sobretot orientada a la promoció de la salut i la prevenció de malalties, on el pediatre i el metge de família passen a ser consultors en aquells casos que la infermera li derivi.
2. El pediatre i el metge de família disposen de més espais a l’agenda per dedicar temps al diagnòstic i tractament dels infants que en requereixin. S’han creat consultes específiques d’asma infantil, crioteràpia, dermatoscòpia i al·lèrgies.
3. S’ha elaborat material de suport propi:
a) Guia Atenció infermera a l’infant. Document creat per l’equip de pediatria del CASAP que pretén donar suport a l’activitat realitzada per les infermeres en les visites de seguiment i desenvolupament de l’infant, on es valora:
Paral·lelament, s’ha creat una agenda exclusiva destinada a la gestió infermera de la demanda en horari de 17.00 a 20.00.
4. S’han incrementat els programes de salut comunitària i les activitats grupals previstes a les agendes de manera habitual i periòdica.
a) Benvinguda al nounat. És un tipus de visita grupal al mes de vida del nadó on es comparteixen les experiències i els coneixements amb una desena de famílies, una infermera i una educadora de la llar d’infants municipal.
b) Visita grupal dels sis mesos. És una visita també en format grupal que elimina la visita individual dels sis mesos. En aquesta sessió dues infermeres imparteixen educació sanitària relacionada amb els canvis propis de l’edat. La sessió es desenvolupa de manera interactiva i al final es fa una exploració física individualitzada.
c) Espai nadó. Quinzenalment una infermera participa en una sessió amb un grup de pares i mares a l’escola bressol municipal, conjuntament amb l’educadora, per tractar temes d’educació per a la salut i compartir dubtes i experiències dels nadons i les seves famílies.
d) Grup de suport a la lactància materna. Consulta grupal i oberta un dia a la setmana.
e) Consulta jove. Xerrades i exposicions a demanda dels interessats al casal de joves de la ciutat sobre temes de drogues, sexualitat, autoestima, etc.
f) Programa Salut i Escola. A demanda de diverses xarxes socials i amb el seu suport, es dona informació unilateral i s’ofereix la possibilitat de fer consultes en un entorn privat, a part de les intervencions a demanda presencials a les escoles.
5. La promoció de la recerca facilita que els professionals més motivats puguin dedicar temps laboral a la recerca.
Esquema de l’evolució del model, des d’on partíem fins on ens situem actualment:
- Les cures familiars a partir del model de les catorze necessitats de Virginia Henderson.
- L’exploració física per aparells mitjançant un facilitador de colors (semàfor). En color verd es determina quins signes físics explorats són normals per a l’edat o no requereixen estudis suplementaris; en groc, quins signes físics són patològics o potencialment patològics i s’han de revisar amb el metge i/o vigilar en properes revisions, i, en vermell, allò que caldrà valorar amb el metge i derivar immediatament al servei especialitzat per al diagnòstic.
- Els signes d’alerta del desenvolupament psicomotor que cal tenir en compte segons l’edat a partir de la taula de Llevant.
- Les immunitzacions.
- Les prescripcions i recomanacions per lliurar al pacient.
b) Guia d’intervencions d’infermeria a problemes de salut. Infants, on s’han prioritzat situacions o demandes de problemes de salut en l’edat infantil. S’hi han identificat divuit situacions de possible resolució autònoma per part de la infermera i disset de possible intervenció d’emergència on la resolució serà compartida amb el metge.
Paral·lelament, s’ha creat una agenda exclusiva destinada a la gestió infermera de la demanda en horari de 17.00 a 20.00.
4. S’han incrementat els programes de salut comunitària i les activitats grupals previstes a les agendes de manera habitual i periòdica.
a) Benvinguda al nounat. És un tipus de visita grupal al mes de vida del nadó on es comparteixen les experiències i els coneixements amb una desena de famílies, una infermera i una educadora de la llar d’infants municipal.
b) Visita grupal dels sis mesos. És una visita també en format grupal que elimina la visita individual dels sis mesos. En aquesta sessió dues infermeres imparteixen educació sanitària relacionada amb els canvis propis de l’edat. La sessió es desenvolupa de manera interactiva i al final es fa una exploració física individualitzada.
c) Espai nadó. Quinzenalment una infermera participa en una sessió amb un grup de pares i mares a l’escola bressol municipal, conjuntament amb l’educadora, per tractar temes d’educació per a la salut i compartir dubtes i experiències dels nadons i les seves famílies.
d) Grup de suport a la lactància materna. Consulta grupal i oberta un dia a la setmana.
e) Consulta jove. Xerrades i exposicions a demanda dels interessats al casal de joves de la ciutat sobre temes de drogues, sexualitat, autoestima, etc.
f) Programa Salut i Escola. A demanda de diverses xarxes socials i amb el seu suport, es dona informació unilateral i s’ofereix la possibilitat de fer consultes en un entorn privat, a part de les intervencions a demanda presencials a les escoles.
5. La promoció de la recerca facilita que els professionals més motivats puguin dedicar temps laboral a la recerca.
Esquema de l’evolució del model, des d’on partíem fins on ens situem actualment:
Tanmateix, encara que la població està molt satisfeta d’aquesta atenció, caldria valorar d’aquí a un temps si aquest abordatge, molt dirigit a l’autocura, té els resultats esperats i definitivament donem la volta al programa per aconseguir adults més autònoms i evitar nens i famílies dependents crònicament sans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada