QualityLand

Mª Luisa de la Puente

Promovent confiança

En el món de l'atenció sanitària, la qualitat és cosa de tots i ho comprèn tot. Aquesta asseveració, certa amb caràcter genèric però molt poc operativa, s'està fent realitat a marxes forçades els darrerrs anys.  Aquesta concreció a un context determinat és impulsada per la necessària adaptació a l'escalada de costos sanitaris, al context econòmic, a la influència del món empresarial per obtenir més rendiment dels recursos, a les exigències dels seus clients o al malestar professional pel poc reconeixement de què és objecte.

Veient Nomadland vaig pensar en aquest titular cridaner per expressar la meva percepció de l'evolució que estan tenint el concepte i l'organització de la qualitat en el món sanitari. És evident que, si volem donar més qualitat, més excel·lència, als serveis que oferim, i si volem valorar en la justa mesura la feina professional, hem de saber de què estem parlant. Hem de veure com es viu al territori actual de la qualitat, com és QualityLand.

La feina de qualitat  se sustenta en la identificació de les bones pràctiques, la seguretat del pacient, les guies d'evidència, la protocol·lització, la formació acadèmica i, sense deixar tot això de banda, progressa cap a l'orientació a resultats, el reconeixement de l'experiència de pacients i cuidadors, el right time, right place, right people, la formació en servei i la transformació digital. I tot això comptant amb la implicació i el lideratge professional com a motor fonamental del canvi.

Com podem dur a terme  aquesta transformació tan radical que, a més a més, s'ha de fer específicament des de la realitat de cadascú i de cada institució, ja que només hi ha transformació quan es parteix del propi context? Per molta consultoria que incorporis, per molt que llegeixis o miris el que fan els altres, has de posar fil a l'agulla. Ningú no ho pot fer per tu.

Hi ha força acord, i en aquest mateix blog s'ha escrit molt sobre això, que els nous objectius per a la millora de la qualitat a les institucions sanitàries, siguin d'atenció hospitalària, primària, salut mental o intermèdia (sociosanitària), s'haurien de centrar a:

• Adoptar normes i protocols d'atenció basats en l'evidència per obtenir els millors resultats per als pacients.
• Eliminar o reduir els esdeveniments adversos, és a dir, errors en l'atenció sanitària que provoquen danys al pacient.
• Millorar l'experiència dels pacients i els cuidadors.
• Millorar las satisfacció professional.
• Reduir els costos de l'activitat derivats de tècniques o tractaments innecessaris.
• Augmentar la transparència dels resultats dels punts anteriors per a ciutadans i professionals.

El nou concepte de qualitat assistencial implica orientar-se a aquests objectius. Per a això, segons l'experiència descrita fins ara, les institucions haurien de gestionar  internament els aspectes següents (n'excloem els mitjans externs de finançament i contractació, fonamentals, però en els quals no entrem):

• Dotar-se de les noves figures capaces de treballar amb els nous instruments i les noves tecnologies (recollida d'experiència, gestió de processos, enginyeria informàtica, lideratge d'equips, estadística, tecnologia d'ajuda a la presa de decisions i a les alertes de seguretat…) que complementin els perfils més tradicionals que continuïn sent necessaris. Hi ha prou literatura sobre aquest tema i en citem un exemple. 
• Construir equips transversals interdisciplinaris de treball constituïts amb els tècnics descrits anteriorment i amb els professionals assistencials i directius implicats.
• Tenir els professionals assistencials com a líders en la gestió del canvi. 
• Incloure pacients en la presa de decisions.
• Formar en els nous conceptes i instruments de qualitat els tècnics experts però també els professionals assistencials i directius.(1) 
• Crear xarxes entre centres similars per aprendre els uns dels altres. 
• Construir indicadors de seguiment del canvi en qualitat, com la mortalitat, les complicacions, la seguretat, l'experiència de pacients i professionals, la disminució de les pràctiques de poc valor… 
• Tenir el suport d'institucions i consultories externes experimentades en el camí de transformació. Que els altres no puguin fer-ho per tu no vol dir que no sigui molt convenient que t'acompanyin (vegeu en aquest sentit el suport de Virginia Mason a hospitals de l'NHS com a exemple   en auquest vídeo).

Aquesta innovació conceptual i organitzativa, la nova QualityLand, només pot sorgir des d'una aposta ferma de la direcció dels centres dotada del suport organitzatiu i econòmic necessari. Perquè, no ens enganyem, si no hi ha aquest impuls, serà molt difícil poder portar a terme les transformacions necessàries que tant ens agraden però que tant ens costen. Actuar amb decisió no implica fer-ho tot i de seguida, sinó moure's lentament però amb seguretat cap a la millora contínua de l'atenció sanitària.

1. En aquest sentit, els darrers anys estan apareixent en el nostre entorn múltiples cursos i instruments formatius com, entre d'altres: Gestió Clínica, Seguretat i Qualitat Assitencial i Legal, Evaluación y mejora de la calidad en el sector salud, Innovació en processos assitencials amb orientació a resultats, Experiències de pacients.