Els metges davant el mirall del Dr. Glaucomfleken

Gustavo Tolchinsky
Cui prodest

 

Sovint recorrem a l'anomenat "currículum ocult" per explicar que no tot el que ha de saber un metge per exercir de manera competent i decidida en el seu entorn és escrit als llibres, ni previst als plans d'estudi. Aquesta idea s'ha anat introduint a la professió i, lentament, es van incorporant a la formació de moltes facultats o durant la residència aspectes com ara habilitats comunicatives, resolució de conflictes, gestió d'equips... Però hi ha moltes coses que un bon estudiant de medicina ha de saber per esdevenir un bon metge. Per això, com he esmentat en altres entrades d'aquest blog, els estudiants, durant les pràctiques de la carrera, han d'aprendre a “fer de metges” i no només aprendre medicina.

Arribats a aquest punt del post, permetin-me una petita llicència: fa més d'un any que vivim en unes condicions molt dures, tota la societat, però el sector sanitari encara més pel gran patiment i l'esforç acumulats. A alguns la situació se'ns ha entravessat i, de fet,  jo mateix no em vaig veure amb cor d'escriure  el post anterior i me'n disculpo. Continuaré amb el tema que he introduït més amunt, però miraré de fer-ho parlant d'un professional que, els darrers mesos, a més de fer-nos reflexionar a molts de nosaltres i assenyalar aspectes importants de la professió mèdica, també ens ha fet riure i, fins i tot, fer alguna riallada en una època en què aquestes no sovintegen. 

El Dr. Glaucomfleken (Will Flanary en la vida real) (@DGlaucomfleken a Twitter), que segurament alguns heu vist en aquesta plataforma o al seu compte de TikTok, és un entre molts twitstars. La seva eclosió pública s'ha produït el darrer any en què s'ha fet famós parodiant escenes d'interacció entre especialistes de diferents serveis, predominantment hospitalaris, o entre aquests i un estudiant que tot just arriba per presentar-se el primer dia de rotació en diferents especialitats. Certament són molt enginyosos i ni tan sols ell no es lliura, com a oftalmòleg, de les seves sàtires. Els seus posts a les xarxes socials són molt esperats… Especialment els de l'estudiant que va rotant amb tots els especialistes i en dos minuts resumeix els tics de cadascun d'ells amb humor. Una característica per la qual  explico tot això i que cal destacar és que és capaç de destil·lar amb gràcia i elegància escenaris paradigmàtics dels conflictes interprofessionals, imperfeccions del sistema i tics del sistema de formació de residents, entre altres elements habituals de la feina d'un professional. La seva capacitat per captar els aspectes més definitoris dels escenaris que representa, i fins i tot alguns de més peculiars però incòmodes, és enorme. Mostra una gran capacitat per captar components del currículum ocult i posar-los en un guió, la qual cosa indica probablement una actitud reflexiva davant la pràctica clínica. Tot això, evidentment, ambientat en el sistema sanitari nord-americà, tot i que molts d'aquests escenaris són extrapolables a la realitat de qualsevol sistema, ja que toca el moll de l’os de l'exercici professional. El més sorprenent és que a penes es veuen comentaris negatius o crítiques a les seves, a vegades àcides, recreacions.  

Aquest oftalmòleg, que és amant de la comèdia, ha passat pel càncer i una parada cardiorespiratòria sent encara jove i fa la seva aportació des de la comèdia. La pandèmia l'ha obligat a buscar un mitjà per connectar amb el públic i per a això ha recorregut a TikTok i Twitter.

El que em produeix més admiració de tot el que he comentat són aquests tres aspectes: 

• El primer és la valentia i desinhibició per posar el dit a la nafra. Sovint pensem que és millor deixar passar actituds o conflictes i no posar-los com a paradigma de les disfuncions de les organitzacions o serveis. 
• En segon lloc, la creativitat de la idea com a estratègia de comunicació, ja que les seves publicacions tenen un impacte enorme a les xarxes i arriben a una gran quantitat de professionals. Cada vídeo assoleix fàcilment més de 20.000 visusalitzacions al cap de poques hores de penjar-lo.
• En tercer lloc, les temàtiques que tria i que representa amb molta gràcia. La principal, com deia, els estereotips de professionals i la reacció de l'estudiant davant cadascun d'ells.  El burnout ocupa un lloc molt important en les seves entrades. En aquesta representa escenes sobre les diferents causes que el produeixen, com la sobrecàrrega de treball, la manca de reconeixement o, directament, la manca d'implicació de les direccions per abordar l'epidèmia de burnout i deixar tota la càrrega de resiliència en mans dels professionals. Una altra temàtica és la col·laboració entre especialitats i els “vicis” de cadascuna d'elles. 

Aquesta amalgama que constitueix el currículum ocult permet posar en marxa el coneixement mèdic al servei del pacient dins d'una institució en col·laboració amb qui calgui i aportant a l'experiència del pacient, en el context de la seva malaltia, el valor intrínsec de l'acte mèdic.

Sovint, també convé saber el que NO has de fer (aprendre) o com NO has de comportar-te (imitar), tant davant del pacient com davant dels col·legues i col·laboradors a la feina. Desgraciadament és molt fàcil adquirir mals hàbits durant la formació de pre i postgrau. En l'àmbit sanitari, tots els professionals som un exemple per a l'aprenentatge d'estudiants i residents. Ho dic sabent que a vegades he pogut ser un mal exemple. És fàcil recordar alguna situació en què ens hem comportat de manera maldestra, inadequada o fins i tot desagradable i amb això hem fet un mal servei als ulls i les orelles dels qui aprenen de nosaltres, sigui de manera conscient o inconscient. El fet que sigui del currículum ocult també fa que sigui un aprenentatge poc explícit que ningú controla, ni detecta, fins que és massa tard. De vegades n'hi ha prou amb un bon exemple de com no convé actuar per aconseguir un aprenentatge correcte. Però no sempre ho sabem assenyalar o no som prou valents per fer-ho.

Recomano que vegeu alguns dels posts i que rigueu una estona. Però, d'altra banda, i tornant al tema inicial, relatiu al currículum ocult, comparteixo les següents reflexions finals per acabar, molt importants al meu entendre: 

• Fer visible aquest currículum ocult per estructurar millor l'aprenentatge que ens brinda i per identificar allò que hem de desaprendre i, per tant, evitar transmetre amb les nostres actituds.
• La pràctica reflexiva, prestant atenció a com exercim, “mindfull practice” com la va anomenar el Dr. Ronald Epstein.
• Trobar estratègies de comunicació que arribin, que impactin i que generin reacció i interacció. Potser no tot s'ha de comunicar en llibres de text o articles científics.