Crisis i oportunitats en la formació de metges

Gustavo Tolchinsky
Cui prodest

Bibiloteca de la Universitat de Bolonya

Sembla clar que la crisi demogràfica de la professió mèdica ja ha provocat una consciència d'amenaça per a la persistència del model de funcionament actual. Però hi ha alguns aspectes més lligats a la sostenibilitat de la formació dels metges que si no són atesos amb una certa celeritat poden suposar un problema afegit.

Des de la nostra trinxera

Soledad Delgado
Vel de flor

¡Armas al hombro! Charles Chaplin (1918)

Des de la nostra trinxera tot es veia diferent. El temps semblava haver-se aturat i cada dia era igual que l'anterior. El mateix camí, les mateixes cares, el mateix ritual de preparació per lluitar contra un enemic que avançava a cop d'onades. La pandèmia ho omplia tot, fins al punt que vam deixar de veure que la vida seguia el seu curs i que altres malalties continuaven el seu rumb, aparentment sense fre, apareixent davant nostre quan, de vegades, ja era massa tard. 

Canviar el comportament per minimitzar el canvi climàtic

Pedro Rey
Comportament saludable

Per primera vegada en la història, un grup de dues-centes revistes internacionals de medicina i salut pública, que inclou les principals del sector com The Lancet i The New England Journal of Medicine, s'ha coordinat per publicar, el 7 de setembre passat, un editorial conjunt per demanar als governs que cooperin i inverteixin de manera urgent en la crisi mediambiental, de la mateixa manera que ho han fet a la pandèmia de coronavirus, ateses les conseqüències que el canvi climàtic produeix en la salut. Afirmen que “una pujada d'1,5 graus Celsius en les temperatures globals suposa l'amenaça més gran a la salut pública actualment”, i més encara quan “el món és en camí d'escalfar-se al voltant de 3 graus Celsius per sobre dels nivells anteriors a la industrialització l'any 2100, fenomen que s'acompanya d'una pèrdua contínua de biodiversitat”. Tot això provocarà un “dany catastròfic a la salut mundial que serà impossible revertir”. Entre les conseqüències directes de la pujada de les temperatures esmenten malalties cardiovasculars i complicacions en els embarassos, mentre que entre les indirectes assenyalen la pèrdua de fertilitat de la Terra i la destrucció d'hàbitats que incrementaran la malnutrició i augmentaran el risc de futures pandèmies.

Les facultats de medicina, encallades en les reformes

Jordi Varela

Editor

A principi de segle XX, Abraham Flexner va establir les bases de la formació moderna dels metges. Eren temps en què la ciència demanava pas i era imprescindible que metges i cirurgians deixessin enrere la imatge de bruixots i barbers. Per aquest motiu, Flexner va proposar que les facultats de medicina comencessin els plans formatius per les ciències bàsiques, per continuar amb el coneixement del cos humà i acabar amb les rotacions clíniques, com un toc final de realitat. El model flexnerià ha evolucionat i, sense renunciar als seus principis, al llarg de la segona meitat del segle passat ha anat desenvolupant el concepte de currículum amb una visió cada vegada més completa del procés d'aprenentatge. Des de llavors, el progrés de l'educació mèdica ha estat molt notable, però no sempre s'ha sabut donar resposta a les demandes de formar metges amb els requeriments que exigien l'evolució dels temps.

Més evidència de l'efectivitat de les intervencions infermeres

Mireia Subirana
 

Linda H. Aiken

Permeteu-me l’inici un xic irònic, però quan parlem de dotacions infermeres i resultats de salut en pacients no puc evitar fer aquesta mirada. L’evidència generada els últims 30 anys hauria de ser més que suficient perquè se sistematitzés l’avaluació de l’impacte de les intervencions infermeres, es regulés quines han de ser les dotacions dels hospitals i s’invertís en l'oferta pública de formació infermera. Linda H. Aiken, directora fundadora del Center for Health Outcomes and Policy Research de la Universitat de Pennsylvania, en va ser pionera i és una de les autores que més ha contribuït a generar una part important d’aquesta evidència. 

Transformar el nostre sistema de salut requereix continuïtat i coherència

Nacho Vallejo
Atenció integral

Foto d'Alexas. Fotos a Pexels

“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”. Aquest és el títol d'un article de Harvard Business Review que escriu Mark Britnell. El Dr. Britnell és un executiu de KPMG Internacional i un expert mundial en sistemes de salut. Ha dedicat la seva vida professional a aquest camp i ha treballat en més de 80 països, circumstància que li ha permès adquirir de primera mà una experiència única sobre els models d'atenció sanitària. L'any 2000 va ser nomenat director executiu d'University Hospitals Birmingham NHS Foundation Trust on va ser responsable del disseny de l'hospital més gran de l'NHS. A més a més és autor del llibre En busca del sistema de salud perfecto.

Hem d'amarar de valor l'assistència

Paco Miralles

Nos omnes male

Recentment s'ha celebrat el 22 Congrés Nacional d'Hospitals i Gestió Sanitària. Tot un èxit d'organització que augura una certa “normalització” post-pandèmia. Molts congressistes i un programa amb presència important de la medicina basada en el valor. Aprofito per felicitar el comitè organitzador per la gran feina portada a terme.

La mirada estreta de les especialitats mèdiques

Jordi Varela

Editor

El nombre de pacients que pateixen una o més patologies cròniques de manera simultània no para de créixer, un fenomen lligat a l'envelliment poblacional però no exclusiu de la gent gran, sense oblidar que l'aparició de problemes mentals o de marginació social no fa més que dificultar el maneig clínic dels pacients pluripatològics, sigui quina sigui la seva edat. Malgrat això, les facultats de medicina i els sistemes sanitaris es mantenen tossudament aliens a aquesta tendència epidemiològica. Només cal observar els currículums docents, els organigrames dels hospitals i les guies de pràctica clínica per adonar-nos com d'allunyats estem de la desitjada visió bio-psicosocial i, per culpa d'això, la clínica que es practica avui perd efectivitat i malbarata recursos.

La pandèmia d'errors mèdics

Salvador Casado

Salut, narrativa i consciència

George Ștefănescu - Cosmos, 1992

La mort d'una persona jove per un càncer no diagnosticat a temps sol suposar un impacte per al seu entorn. Durant les darreres setmanes hi ha hagut molta controvèrsia a les xarxes socials després de la mort de la periodista Olatz Vázquez que va documentar amb fotos la seva malaltia fins al final, la qual cosa m'ha animat a reflexionar sobre l'error mèdic, fer autocrítica sobre els propis errors i tractar de formular  propostes des d'una visió àmplia que inclogui tots els actors. La pandèmia per Sarscov2 ha ocasionat una altra pandèmia d'errors mèdics inevitables tant per acció com, sobretot, per omissió perquè arran del col·lapse sofert pels sistemes sanitaris de tot el planeta aquests han deixat d'atendre suficientment altres patologies durant molts mesos. En aquest text m'acosto a la qüestió des del punt de vista d'un professional assistencial que tracta d'explicar-la als seus pacients i companys de feina i no des d'un abordatge tècnic, per al qual aporto al final una llista de propostes de lectura.