Seguretat clínica: "The Leapfrog Group" i altres benchmarkings

Hospital Safety Score és una valoració en escala (A/B/C/D/E/F) dels hospitals americans que té com objectiu que les asseguradores, i els ciutadans, disposin d'informació contrastada de la seguretat clínica que ofereix cadascun dels hospitals dels sistema. Hospital Safety Score és una síntesi de 26 paràmetres que s'alimenten tant d'una enquesta voluntària com de les fonts oficials: AHRQ (Agency for Healthcare Research and Quality), CDC (Center for Disease Control and Prevention), CMS (Centers for Medicare and Medicaid Services) i "American Hospital Association Annual Survey".

Final de vida i atenció primària: reflexions de Juan Gérvas

MORIR EN CASA. Campo propio de la atención primaria, por la dignidad de los pacientes y de los profesionales. http://t.co/10emfPVxzB
— Juan Gérvas (@JuanGrvas) July 20, 2013

Juan Gérvas és metge de capçalera i professor de la Universidad Autónoma de Madrid i de la Escuela Nacional de Sanidad. Acaba de publicar un llibre, amb Mercedes Pérez, la seva dona, que es diu "Sano y salvo (y libre de intervenciones médicas innecesarias)". El grup CESCA, del qual és el coordinador i l'ànima, va néixer l'any 1980 per investigar i entendre què passa a la consulta del metge de capçalera. La Vanguardia li va dedicar una "Contra" el passat 7 de febrer que es va titular. "Els rics moren per excés d'atenció mèdica".

Benchmarking d'hospitals: Top 20 de Iasist i "US News Best Hospitals"

La comparació de resultats és un exercici saludable, però per fer-ho en el camp sanitari cal disposar de bases de dades sòlides, saber seleccionar indicadors consistents i ajustar i refinar al màxim les dades perquè els resultats obtinguts siguin realment comparables. En el post anterior els vaig presentar el 5è informe de la Central de Resultats de Catalunya, un exercici de transparència promogut per la pròpia administració a partir de dades oficials, però ara els vull comentar les essències de dos concursos privats cèlebres, un d'espanyol i un de nordamericà.

Iasist, empresa especialitzada en el maneig d'informació sanitària, ha convocat la 14a edició dels Top 20, un concurs d'hospitals d'àmbit espanyol que és voluntari, gratuït i anònim, del qual només es fan públics els resultats dels nominats i guanyadors. L'objecte d'aquest concurs és el prestigi institucional dels premiats.

Quins criteris fa servir Iasist per discriminar?

Els hospitals que s'apunten al concurs saben que competiran amb dades, ajustades per risc, de qualitat (mortalitat, complicacions i readmissions), eficiència (estades ajustades per risc, productivitat i costos) i adequació (cirurgia ambulatòria i ingressos potencialment evitables).

L'efecte heurístic a les decisions clíniques compartides

Great piece from @NewYorker on how shared decision-making looks in practice & how it can help improve #HCQuality http://t.co/NlBVP1xOQV
— Commonwealth Fund (@commonwealthfnd) July 13, 2013

The Commonwealth Fund és una organització privada quasi centenària que va ser creada amb la missió de promoure l'eficiència, la qualitat i l'accessibilitat del sistema sanitari nordamericà.

El nostre tweet de la setmana, emès per aquesta fundació, ens remet a un article molt interessant de la cardiòloga Lisa Rosenbaum (foto), publicat a "The New Yorker", on l'articulista fa servir diversos exemples extrets de la seva pròpia pràctica clínica per il·lustrar la dificultat de l'exercici de la “decisió clínica compartida”. Un dels casos comentats és el de la seva pròpia mare, cardiòloga com ella, que es va trencar el braç en quatre parts i, davant la gravetat de les fractures, els traumatòlegs li van recomanar que es pensés l'eventualitat d'una intervenció quirúrgica, que incloïa un risc d'entre un 20 i un 50% de desenvolupar una necrosi avascular de l'os, mentre que si seguia un tractament conservador, amb immobilització i posterior rehabilitació, tenia un risc, no estimat numèricament, de limitació funcional residual i d'artritis post-traumàtica.

Dimensionant l'adequació, a propòsit del 5è informe de la Central de Resultats

 

Dijous passat l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) va presentar el 5è informe de la Central de Resultats. Aquesta és la segona vegada que l'informe es publica sense anonimitzar i la primera que ho fa amb dades obertes (open data). Per tant, qualsevol ciutadà se les pot baixar en excel per treballar-les segons el seu propi criteri. També hem de celebrar que el format de l'informe sigui més analític amb aportacions d'experiències específiques. Pel que fa als interessos d'aquest blog, em vull fer ressò de la novetat de la dimensió d'"Adequació", amb 11 indicadors, que se centren només en la naturalesa de l'activitat dels hospitals. 

Decisió clínica compartida: l'opinió d'una MIR

"I see #SDM as a language and as an attitude, one that that has been too rare among physicians." - @IshaniG http://t.co/eOpTAa1Fh5
— IMDFoundation (@IMDFoundation) July 9, 2013

El tweet de la setmana és de IMD (Informed Medical Decision) Foundation, una fundació que des de fa 30 anys està treballant per promoure que les persones que han de prendre una decisió rellevant sobre un problema de salut, trobin un clima de reflexió adequat i uns materials independents que els ajudin a decidir d'una manera més informada.

Gestió infermera de la demanda a l'atenció primària

Alba Brugués
La dolce vita

La gestió infermera de la demanda té per objectiu donar resposta, dins de l'àmbit de la professió infermera, a persones que acudeixen a un centre sanitari amb un problema de salut que necessita atenció preferent. Aquesta actuació clínica cal diferenciar-la del triatge infermer dels serveis d'urgència, on s'ofereix: recepció, acollida i classificació del problema plantejat, sense cap activitat clínica addicional.

L'any 2005, el Centre de Salut de Can Bou a Castelldefels, gestionat per CASAP (un consorci públic ICS - Ajuntament) va posar en marxa una experiència pionera de gestió infermera de la demanda i per això va preparar una "Guia d'intervencions infermeres" amb la següent classificació de grups:

1. Problemes de salut en els quals la protocol·lització permet que les infermeres siguin les que finalitzen el procés clínic i, per tant, elles mateixes són les responsables de la recepció dels malalts i de la resolució dels problemes de salut.
2. Problemes de possible intervenció d'urgència en els quals les infermeres són autònomes només en la primera part de l'algoritme. Després hi ha un punt del protocol on intervé el metge.
3. Problemes de salut que precisen una valoració inicial de gravetat per part de la infermera, prèvia a la intervenció del metge.

GPC d'ètica dubtosa alimenten males pràctiques

Clinical guidelines by authors with conflicts of interest = Anti-Evidence Based Medicine. Our latest Right Care blog: http://t.co/Zy3XY7BDok
— Shannon Brownlee (@ShannonBrownlee) June 24, 2013

Shannon Brownlee és l'autora de "Overtreated. Why too much medicine is making us sicker and poorer". Aquest llibre és la peça literària més significativa del moviment acadèmic i social que potencia la pràctica clínica valuosa. El tweet escollit aquesta setmana remet a "The Right Care Blog" (el blog de l'assistència sanitària pertinent o adequada). Es tracta d'un blog institucional de "Lown Institute" del qual Mrs. Brownlee n'és vicepresidenta.

Deprescribing: medicina mínimament disruptiva (2)

 Cristina Roure, Directora del Servei de Farmàcia Integral del Consorci Sanitari de Terrassa i Vicepresidenta de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, ha tingut a bé inspirar aquest segon post de la sèrie "Medicina mínimament disruptiva". Ella mateixa ens explicarà un projecte de "deprescribing"en el seu propi hospital. A més a més m'ha omplert la taula de referències que no fan més que palesar l'interès per combatre, des de la perspectiva professional, clínica i farmacèutica, la polimedicació de les persones fràgils i grans.

De totes les referències consultades, he triat unes fonts australianes-novazelandeses que a continuació resumeixo.