dilluns, 2 de desembre de 2013

Unitats Funcionals Oncològiques: un model organitzatiu?

La posada en marxa dels comitès de tumors, d'això ja en fa uns quants anys, va significar una millora notable en la coordinació de la llavors ja complexa terapèutica del càncer. Aquell nou model de funcionament de seguida es va mostrar eficaç, potser perquè la metodologia era senzilla. Un grup d'especialistes diversos, però relacionats amb un procés clínic en concret, es reuneix per debatre sobre el pla terapèutic d'un pacient. Es prenen acords, i cadascun d'ells s'aixeca de la taula sabent quina és la seva part de compromís en el global de l'actuació. Fora d'aquest fet puntual, l'exitosa dinàmica dels comitès de tumors no posa en qüestió el tradicional model jeràrquic hospitalari, fins a l'extrem que, modernament, ha hagut d'aparèixer la figura de la "gestora de casos" per poder garantir que el pacient no es perdi en el galimaties d'agendes i departaments dels hospitals.






En molts hospitals, als comitès de tumors més veterans, com per exemple els de mama o els de colon, els han començat a anomenar "Unitats Funcionals", i amb aquesta empenta, aquestes unitats han anat integrant algunes noves funcions i competències, malgrat que en el seu conjunt estan lluny de ser considerades "Unitats de Gestió Clínica" porterianes.

En el següent gràfic poden veure quin compliment tenen, segons el meu entendre, les Unitats Funcionals Oncològiques en relació als principis porterians:

En resum, bona coordinació entorn del pla terapèutic individualitzat. Dificultats en la continuïtat assistencial i en la definició de la cadena de valor. Empatanegat l'assumpte de l'assignació de recursos, i estratosfèrica, en quant a llunyana, la competència en valors i resultats clínics.

El Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, probablement un dels centres més excel·lents en el tractament del càncer a nivell mundial, té una organització basada exclusivament en Unitats Funcionals Oncològiques. Si no faci'n la prova. Entrin a la seva pàgina web (poden aprofitar el link que els facilito) i veuran com els pacients accedeixen a l'oferta de serveis específica per al tipus de càncer que els afecti, i allà se'ls ofereix tota la informació que necessiten, inclòs l'equip mèdic de la Unitat i la possibilitat de concertar-hi una visita. La sensació que dóna el Memorial Sloan-Kettering és: "Si té un problema amb el càncer, confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot" (sempre que pugui fer front a les nostres factures, esclar).


L'Institut Català d'Oncologia, amb seu a Bellvitge, Badalona i Girona (el Sloan-Kettering català) té un nivell tècnic molt competitiu, i a més cal dir, amb orgull, que és accessible a tots els ciutadans, fet que el diferencia clarament del referent nordamericà. De tota manera, si hi tenen curiositat, a la seva pàgina web observaran que no es facilita una entrada per Unitats Funcionals, sinó per serveis tradicionals: Oncologia mèdica, Hematologia, Oncologia radioteràpia, etc. Això sí, hi veuran, en canvi, un apartat dedicat a la ciutadania que és molt acollidor, tot i que el missatge no és exactament: "Ens ocuparem de tot",  en el sentit porterià de la paraula (t'agafa un equip i ja no et deixa anar en tot el procés clínic), sinó més aviat la sensació per al pacient és una mica més etèria: "Confiï en nosaltres, som un gran Institució. D'això en sabem".

Ni al Sloan-Kettering ni a l'Institut Català d'Oncologia no es veu cap traça sobre resultats clínics competitius. La confiança que ens demanen es basa en l'expertesa dels seus professionals i en l'excel·lència dels seus serveis. Però, quant de temps haurem d'esperar encara per tenir motius objectius per confiar-hi? Com per exemple: "Tenim la incidència més baixa de limfedemes com a seqüela de la terapèutica del càncer de mama".