Pot ser útil el treball comunitari en salut?

Great @nytimes article on need for community health workers #CHWs featuring my colleague @prabhjotsinghNY... http://t.co/wShbXqQl46
— Leana S. Wen MD (@DrLeanaWen) agosto 29, 2014

L'autora del tweet escollit, la Dra. Leana Wen, autora del llibre "When doctors don't listen", avisa als seus seguidors que Tina Rosenberg ha publicat un article al New York Times sobre què fan els Community Health Workers als EUA. Un cop llegit l'escrit de Rosenberg he pensat que no havia estat una bona tria per als lectors d'"Avenços en Gestió Clínica", donat que la realitat nordamericana és massa diferent a la nostra. Ells tenen un model molt més desendreçat i, per tant, necessiten professionals low cost que donin un cop de mà. En resum, quasi-voluntaris mal pagats que treballen per a les entitats de beneficència ajudant a manejar qüestions de medicació i d'hàbits a persones que viuen en condicions de pobresa.

Però l'article no es queda aquí i també parla del programa IMPaCT del Penn Center amb unes idees sobre els Community Health Workers (CHW) més estructurades i uns resultats molt bons, com poden veure al gràfic de l'esquerra. I llavors m'ha vingut al cap l'experiència de Kaiser Permanente, organització que ha desenvolupat un model a l'atenció primària en funció de segments poblacionals de complexitat/risc, amb infermeres, farmacèutics i auxiliars que fan seguiment domiciliari a persones que tenen dificultats de comprensió de les instruccions, o que viuen de manera poc saludable, o bé que arrosseguen descontrols en factors de risc rellevants.

Suposo que ja comencen a entendre perquè m'he repensat l'elecció del tweet de la Dra. Wen i finalment no l'he rebutjat. Crec que ara que la nostra atenció primària, més ben organitzada que la nordamericana, està tan capficada amb el pacient crònic complex, no aniria gens malament que la infermera d'atenció primària tingués el suport d'un col·lectiu auxiliar (professional), amb una formació bàsica (en la línia del Penn Center), que treballés específicament amb les persones que viuen en situacions de fragilitat social i econòmica, però també amb pacients en condicions inicials de cronicitat que requereixen suport individualitzat per a la comprensió de la seva malaltia.