dimecres, 3 de setembre de 2014

Salut també per als "sense sostre"


Un col·lectiu de 300 professionals de la salut, treballadors del BHCHP (Boston Health Care for the Homeless Program), s’encarreguen de prestar serveis de salut a 37.000 “sense sostre” de la regió metropolitana de Boston en la que hi viuen 5 milions de persones.  Llegint les històries personals que s’expliquen a la premsa sobre el Boston Health Care for Homeless, et venen a la memòria les típiques pel·lícules que posen per Nadal a la televisió.
Al BHCHP es fan 150.000 prescripcions farmacèutiques i es compta amb un pressupost anual de  40 milions de dòlars. Això dóna un rati d’uns 800€ per cada "sense sostre", força acceptable si es compara amb el sistema públic de salut català que disposa de 1.100€ per habitant (Avantprojecte Pressupost Departament de Salut pel 2014). Una bona part de les atencions son a “domicili” en habitacions compartides de suburbis, motels, sota els ponts o simplement a carrerons mig perduts de la ciutat.

El quadre clínic de la pobresa extrema acostuma a anar acompanyat d’abús de substàncies i de malaltia mental, i si nos saps on dormiràs aquesta nit difícilment et preocuparàs pel impacte que el mal control de la diabetis tindrà en la teva salut d’aquí a 10 anys.  Malgrat la dificultat intrínseca dels usuaris, els serveis de salut del BHCHP han obtingut el Nivell 3 d'acreditació de la Comissió Nacional d'Assegurament de la Qualitat (el tenen menys d’un 50 % dels centres), que té mèrit si es té en compte que  la població atesa és de transeünts, amb problemes de salut complexos i que viu en precarietat.

Els professionals del BHCHP porten smartphones, tauletes i connexions mòbils per accedir a les històries clíniques dels pacients, centralitzades al Boston Medical Centre. Sense les TIC seria impossible gestionar una base de pacients amb els que no es poden agendar les cites i que es presenten quan volen i on volen. Cal tenir en compte que els pacients del BHCHP sovint no estan prou malalts com per estar hospitalitzats ni prou bé com per tornar al “forat” en el que viuen.