Les fires tendeixen a presentar les novetat tecnològiques una mica passades per la màgia comercial, fet que posa en risc la necessària objectivitat per valorar què ens aportaran. Això s’agreuja si considerem que ara la tecnologia avança força més de pressa que les capacitats dels humans. Mentre la innovació tecnològica progressa de forma exponencial, la capacitat d’adaptació i canvi de les persones i de les organitzacions ho fa en forma logarítmica.
En general, per treure profit de les noves opcions que la tecnologia ofereix, cal saber on es vol anar i què s’ha de fer per arribar-hi, la dificultat és que avancem a les palpentes. La bona noticia, però, i la fira n’és un bon exponent, és que som tanta gent fent-ho que les opcions de progressar no paren de multiplicar-se. Recordem Edison quan deia que havia descobert 10.000 maneres de com no fer una bombeta.
¿Quants articles científics o tècnics que expliquin fracassos han pogut llegir? Segurament pocs, però, en canvi, a les iniciatives innovadores hi ha molts més errors i moltes més fallades que no pas encerts, just en una raó molt inversa al que reflecteix la literatura. Per aquest motiu m’ha cridat l’atenció un recent article publicat a JAMA Psychiatry, “An Adjuvant Role for Mobile Health in Psychiatry”. Es tracta d'un text breu que exposa els beneficis i els riscos de les apps mòbils associades a la salut mental que entre d’altres cita el cas de la fundació britànica Samaritans orientada a la salut mental. A finals del 2014 Samaritans va llençar una aplicació mòbil per ajudar a persones amb angoixa emocional severa. L’aplicació rastrejava les xarxes socials del pacient per tal d’identificar signes de depressió o de suïcidi i alertar a temps. Aparentment era una bona idea, orientada a generar una xarxa de seguretat al voltant del pacient. Per sorpresa, però, dels promotors, l'aplicació va generar un bon enrenou sobre qüestions relacionades amb la privacitat i la vulnerabilitat del pacient. L'aplicació va ser tancada nou dies després del seu llançament. Penso, doncs, que és una pena que no es publiquin amb més freqüència els resultats de les innovacions quan no són satisfactòries, ja que s’aprèn tant o més dels errors que dels encerts.
Fent el senzill exercici de revisar la literatura sobre “Mobile Health” referenciada en els dos primers mesos del 2016 al Google Scholar, es poden identificar alguns dels ítems rellevants de cara a que les oportunitats de la mobilitat en la salut es materialitzin:
- Entendre que cal fer provatures amb molta incertesa i que s’ha de treballar en un context d’innovació mixt: recerca - disseny - tecnologia.
- Fer plantejaments integrals: salut - entorn social - ciutat - treball. La vigilància de la contaminació de l'aire en temps real com a recurs de salut és un bon exemple.
- Aprendre a comunicar amb els nous mitjans. Si ara ja hi ha dificultats de comunicació (heath literacy) hom pot pensar que la mobilitat encara ho pot empitjorar.
- Promoure comportaments més eficients en l’ús dels dispositius mòbils. S’ha analitzat entre d’altres l’impacte en els estudiants que afecta negativament el seu rendiment acadèmic i ja es veurà que passa a mig termini.
- La tecnologia ha d’esdevenir transparent per a persones amb limitacions o que no arriben a poder operar amb les aplicacions i els dispositius per múltiples raons.
La feina que tenim pel davant és molta i s’ha de treballar amb la paciència necessària per assegurar que les noves propostes de valor, ho són de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada