dilluns, 7 de març de 2016

Serveis d'urgències específics per a gent gran








L'atenció a la gent gran és millor que es resolgui a nivell de l'atenció primària, amb una orientació geriàtrica i en un entorn comunitari. Malgrat això, de vegades, els ancians necessiten anar a urgències per motius ben variats com podrien ser una fractura, una fibril·lació, una retenció, un ofec sobtat o una obstrucció, per posar alguns exemples. El que ocorre llavors és fàcil d'imaginar, el pacient geriàtric és sotmès a un triatge que el porta a un box farcit d'aparells, amb molta gent preguntant-li les mateixes coses de manera repetitiva, alguns d'ells amb poc tacte i quasi sempre amb escàs respecte per la seva intimitat, a més de soroll de molt tràfec al passadís i de timbres i alarmes de màquines i monitors, i un llarg etcètera, que fàcilment produeix la desorientació del pacient gran, o deliri en el pitjor dels casos.

Cap a un nou disseny de serveis d'urgències específics par a gent gran

En el blog de la British Geriatrics Society, la Dra. Rosa McNamara, defensora de la creació de serveis d'urgències específics per a gent gran, fa una semblança amb el que va passar fa uns anys amb la creació de serveis d'urgències pediàtriques. Els nens, afirma, tenen característiques psicològiques, físiques i socials diferents a les dels adults, i necessiten atencions d'infermeres i metges especialitzats que els garanteixin un tracte apropiat. Avui seria impensable haver de tractar un nen en un entorn de servei d'urgències generals i, el que seria pitjor, que ho fessin infermeres i metges sense experiència en pediatria.

Com hauria de ser un servei d'urgències geriàtriques

American Geriatrics Society i altres tres societats científiques, també nordamericanes, relacionades amb els serveis d'urgències, han publicat el document, "Geriatric Emergency Departament Guidelines", que ofereix les pautes per a la creació de serveis d'urgències geriàtriques. És un document que parla de les característiques estructurals que hauria de tenir l'espai: el menys sorollós possible, el boxos haurien de preservar la intimitat, la il·luminació s'hauria d'adaptar als cicles circadians (dia/nit), hi hauria d'haver rellotges analògics grossos i visibles a les parets, els terres haurien de ser antideslliçants, els matalassos antiescares, els sillons confortables, hi hauria d'haver agafadors en els llocs claus, etc. Es tracta de definir un espai, habitualment al costat del servei d'urgències generals, adaptat a les necessitats geriàtriques. Però l'estructura, evidentment, no ho és tot, i per això el document defineix criteris de triatge, funcions professionals, protocols per evitar les complicacions geriàtriques més habituals i, sobretot, quina hauria de ser la formació bàsica dels professionals assignats (infermeres, treballadors socials i metges).

El primer servei d'urgències geriàtrics va obrir les portes al Holy Cross Hospital de Silver Spring a EUA el 2008, i vuit anys més tard ja són centenars els hospitals nordamericans que ofereixen aquest servei. Per això m'ha semblat rellevant que la British Geriatrics Society hagi obert el debat sobre l'oportunitat de potenciar els serveis d'urgències geriàtriques en el marc dels serveis europeus de caire públic.

Posted by Jordi Varela, editor