divendres, 11 de gener del 2019

Avaluant l'impacte de la telemedicina asíncrona a la Catalunya Central








He acabat fa poc el meu doctorat, que avalua l'impacte de la telemedicina asíncrona a la regió de la Catalunya Central, un servei que està plenament integrat en el treball clínic diari dels professionals de l’Institut Català de la Salut des del 2012.

La telemedicina té una llarga trajectòria a la Catalunya Central, ja que el primer programa de teledermatologia es va implantar a l’Anoia el 2007. En la meva tesi no he avaluat aquest programa, que té unes característiques diferents, sinó el que es va desenvolupar posteriorment a les comarques del Bages i el Berguedà. A l'estiu de 2010 es va dur a terme una primera prova pilot de teledermatologia a la ciutat de Manresa, l'èxit clínic de la qual en va impulsar l'expansió a tota la comarca del Bages el 2011 i al Berguedà el 2012. En aquest servei de teledermatologia, els metges d'atenció primària fan una fotografia de la lesió dermatològica i la lliguen a la història clínica electrònica del pacient juntament amb una breu explicació clínica. Mai s’envia cap imatge per e-mail per evitar problemes de privacitat. A l'hospital de referència (Althaia de Manresa o Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga), les dermatòlogues accedeixen a la història clínica electrònica, revisen les imatges i suggereixen un pla de tractament i/o acció. A continuació, les professionals de medicina d'atenció primària revisen aquestes recomanacions i truquen al pacient per explicar-li els resultats. Generalment, tot aquest procés es completa en menys de cinc dies hàbils.

A la meva tesi hem analitzat l'impacte quantitatiu del servei de teledermatologia mitjançant una anàlisi econòmica que compara el servei de teledermatologia amb un servei de dermatologia convencional per tal d’estimar l’estalvi de costos per pacient visitat al servei de teledermatologia. Per estudiar el patró de derivacions des de l'atenció primària al servei de teledermatologia, hem analitzat el nombre de derivacions al servei convencional de dermatologia després d'una primera derivació a teledermatologia i la quantitat de visites que es van estalviar. També hem mesurat el grau de satisfacció dels professionals de la salut amb els serveis de telemedicina a través d'un qüestionari que havíem validat prèviament.

Els resultats indiquen que els costos afegits estimats del servei de teledermatologia durant l'any 2016 van ser de 61.870 euros només a la comarca del Bages. Durant el mateix període, els costos estimats dels serveis tradicionals de dermatologia ambulatòria van ser de 113.034 euros, xifra que representa un estalvi de 51.164 euros l'any a la comarca del Bages i que equival a un estalvi d'11,4 euros per pacient atès. La majoria d’aquest estalvi prové de despeses per al pacient en forma de temps perdut i combustible que hauria utilitzat per desplaçar-se al centre hospitalari.

També hem trobat que tot i que durant el 2016 hi va haver més visites de teledermatologia que el 2015 (augment del 5,71%), aquest fet no es va correlacionar amb un augment de les derivacions convencionals de dermatologia que, en canvi, van disminuir un 8,9%. Les derivacions a dermatologia convencional després d'una consulta teledermatològica inicial també van disminuir un 19,71% el 2016 en comparació amb l'any 2015. Aquest efecte va ser més pronunciat en zones rurals que en zones urbanes.

El qüestionari validat que vam distribuir entre els professionals de l'atenció primària va mostrar que dues terceres parts dels enquestats valoraven positivament la qualitat global i la qualitat tècnica de les consultes de telemedicina. Més de dues terceres parts dels enquestats consideraven que els serveis de telemedicina podien millorar l'estat de salut dels pacients i els volien seguir utilitzant. També vam constatar que el personal d'infermeria va qualificar la qualitat general de l'atenció prestada pels serveis de telemedicina estadísticament i significativament millor que el personal mèdic. 

El 2015 ja vam publicar que la teledermatologia asíncrona de la Catalunya Central servia per reduir les llistes d’espera i ara també hem demostrat que aquests serveis són eficients, ja que poden estalviar recursos econòmics i gaudeixen d'una bona acceptació entre els professionals de la salut. No puc deixar de preguntar-me què esperem per implementar-los a tot arreu.


Articles de la tesi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada