Més sobre reversió mèdica, a propòsit del càncer de tiroides i del melanoma

@varelalaf

Segons Vinay Prasad, la reversió mèdica és la necessitat d’aturar una activitat clínica degut a que un estudi ben fet, normalment un assaig clínic amb indicadors finalistes, demostra que en la realitat no es compleixen els resultats desitjats, o que els efectes adversos no compensen els seus beneficis. Prasad afirma que la necessitat de reversió és transversal i afecta a totes les especialitats i, per defensar aquesta idea, a la seva conferència de Barcelona va oferir tres exemples ben diversos: la cateterització del Swan Ganz, el tractament hormonal per a dones post-menopàusiques i la col·locació de stents coronaris en pacients amb angina estable. Amb l’objectiu de documentar més casuística de necessitat de reversió, jo mateix, en els darrers mesos he escrit sobre les vertebroplàsties, les artroscòpies de genoll, les transfusions sanguínies, les estatines i les endoscòpies digestives, i ara tinc prou dades com per afegir a aquesta llista de reversions, els tractaments del càncer de tiroides i del melanoma.

La vigilància activa per a les persones amb càncer papil·lar de tiroides

El càncer papil·lar de tiroides ha triplicat la seva incidència en els darrers 30 anys (recomanable revisar el post “Sobrediagnòstic: el cas del càncer de tiroides”). Els experts consideren que la introducció de l’ecografia com a instrument diagnòstic ha fet aflorar molts càncers subclínics, ja que l’augment de casos diagnosticats no ha aconseguit reduir-ne la mortalitat, que de natural ja era baixa. Un estudi ha validat l’efectivitat de la vigilància activa en troballes incidentals de tumors inferiors a 1,5 centímetres i, per aquest motiu, en aquestes circumstàncies, la guia de l’American Thyroid Association recomana l’estratègia de l’observació. Malgrat això, la tendència a intervenir immediatament continua sent la prevalent. Segons s’observa, metges i pacients no es refien del que diu l’evidència i prefereixen intervenir, havent d’acceptar, però, l’eventualitat dels tractaments hormonals substitutoris i el risc d’hipoparatiroïdisme i de disfonia.

La dissecció ganglionar completa en el tractament dels melanomes

En els tractament dels melanomes, en els darrers trenta anys, dermatòlegs i cirurgians han anat a la cacera del gangli sentinella i si la biòpsia surt positiva procedeixen a la dissecció ganglionar completa. Ara, un assaig clínic en fase 3 (MSLT-II) conclou que aquestes limfadenectomies no aporten beneficis de supervivència, però malgrat la consistència de la nova evidència, aquesta pràctica quirúrgica agressiva continua sent l’estàndard per a molts cirurgians.

Pel que fa al càncer (el tema d’avui), l’evidència científica té problemes de credibilitat, especialment quan dona suport a la vigilància activa o a tractaments més conservadors dels habituals. L’obsessió de fer net, també per part de molts pacients, és una inèrcia difícil de batre.

Jordi Varela
Editor