L'orquestra del Titànic

Aquesta setmana la ministra de sanitat ha convocat una reunió urgent per abordar la problemàtica de l'atenció primària espanyola que, com tots els hiverns, no deixa d'acumular titulars de premsa. Segurament ha hagut d'escoltar les dades objectives que parlen de la deterioració estructural que presenta, la sobrecàrrega assistencial progressiva, la manca de recursos i la delicada situació dels professionals. Segurament li han ensenyat les xifres que indiquen que cada vegada és més difícil trobar metges de família perquè aquests fugen dels contractes escombraries que els ofereixen i se'n van a altres països on les condicions són millors. Les gràfiques que indiquen que en pocs anys es jubilarà un alt percentatge dels metges més veterans. Les piràmides de població que mostren que cada vegada hi haurà més pacients crònics complexos...

Estenent els microsistemes clínics a tot arreu

@varelalaf

Un microsistema clínic és una unitat de treball on tots els professionals implicats comparteixen valors i objectius, on tothom creu que les accions tenen sentit per als pacients, on es fomenten les reunions d'equip multidisciplinar i on tothom, de comú acord, fa la seva feina en funció de les seves capacitats i competències. En els centres sanitaris no és difícil observar alguns microsistemes clínics de bon rendiment, com per exemple, equips quirúrgics, unitats de cures intensives, emergències mèdiques, hospitals de dia, equips sociosanitaris o d’atenció pal·liativa.

La irrupció de la intel·ligència artificial portarà canvis….

Durant l'any 2017 va passar per Barcelona l'exposició “David Bowie is”, que repassava la vida i totes les facetes creatives d'uns dels genis musicals del segle XX i, personalment, autor d'algunes de les cançons que més m'agraden, com Changes. Una de les curiositats que els visitants hi vam poder descobrir va ser el Verbasizer, un programa informàtic que oferia combinacions aleatòries de paraules per generar noves oportunitats de crear frases, com a assistent de creativitat. Bowie era un avantguardista en molts sentits i així ho demostra arriscant no solament amb els dissenys impactants, sinó amb la incorporació d'eines tecnològiques.

Eric Topol també és un avantguardista de la medicina i motor de la medicina de precisió. Acaba de publicar Deep Medicine: How Artificial Intelligence can make medicine human again, un llibre amb un títol suggeridor i que segurament haurem de llegir atentament, però encara no el tenim a les mans. Aprofito aquesta introducció perquè curiosament l'AMA Journal of Ethics de febrer de 2019 dedica tot un monogràfic a la intel·ligència artificial. Us recomano dedicar una estona a revisar els articles d'aquest número, com ara el rol dels pacients virtuals, aspectes ètics del reconeixement facial o la possible reducció de disparitat d'accés a la medicina general i la salut mental amb la intel·ligència artificial.

La topografia de la sobreutilització

Cada vegada se senten més veus advertint dels perjudicis associats a l'ús excessiu dels serveis sanitaris, tot i que encara són més nombroses les que clamen per les conseqüències negatives atribuïbles a la precarietat i les retallades que pateix la sanitat pública. 

És clar que tant unes denúncies com les altres poden ser pertinents atès que els danys a la salut relacionats amb l'atenció mèdica i sanitària són conseqüència tant de l'acció com de l'omissió. I no és estrany que totes dues coexisteixin perquè, per exemple, l'abús de proves d'imatge comporta l'increment de la llista d'espera dels pacients candidats a l'exploració, de manera que com més gran sigui la proporció de les prescripcions supèrflues, més es retardaran les que són necessàries, aquelles en què el resultat pot modificar la decisió clínica en benefici del pacient.

Què volen els pacients? A propòsit dels 8 principis pickerians

El 1988, el Picker Institute va encunyar el terme “atenció centrada en el pacient”, i va començar la seva tasca amb una investigació que va determinar quins eren els vuit principis que defineixen millor la qualitat assistencial des de la perspectiva dels pacients, el resultat de la qual (resumit) va ser:

El meu fill és hiperactiu o simplement és que és petit?

Cada vegada hi ha més pares preocupats perquè el seu fill ha estat diagnosticat de la síndrome de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). De fet, als Estats Units, la proporció de nens compresos entre dos i cinc anys que van ser diagnosticats d'aquesta síndrome va augmentar més del 50% de 2007 a 2012. Es calcula que el 2016 la prevalença mundial de diagnòstic de TDAH en nens menors de 18 anys era del 5% i als Estats Units, per exemple, un 5,2% dels nens d'aquestes edats prenen medicació. Espanya és un dels principals països consumidors de metilfenidat, un dels medicaments utilitzats per tractar el TDAH, el consum del qual s'ha multiplicat per més de 30 els darrers 15 anys.

Novetat editorial: 5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa

Després de més de sis anys d'editar el blog "Avenços en Gestió Clínica" i d'haver publicat més de 750 entrades (entre les meves i les dels 24 col·laboradors del blog), havia arribat l'hora d'escriure un llibre. Amb aquesta idea, l'estiu passat vaig agafar l'empenta necessària per elaborar la següent tesi: "millorar el valor de l'activitat sanitària és una qüestió que compet als pacients i als clínics, però no només a ells, ja que el model de provisió, per ell mateix, està donant mostres de desgast i està sent un llast", i a partir d'aquesta tesi vaig bastir una proposta agosarada amb la voluntat de repensar el model a partir de deixar enrere rigideses i burocràcies innecessàries però preservant-ne les essències.

La proposta 5x1 és una reflexió que es basa en els conceptes pickerians d’atenció centrada en el pacient, en els porterians de valor, més enllà de l’efectivitat, i en els kaiserians de reordenar els recursos a partir de les necessitats de les persones. L’obra descriu un model global de provisió de serveis sanitaris amb visió comunitària i accés universal que planifica els seus serveis en cinc intensitats, tenint en compte els riscos i les complexitats de tres segments poblacionals com a base d’una reforma de l’atenció primària i una reorganització dels hospitals en dues línies: la factoria i la generalista.

El futur del Sistema Nacional de Salut

Fa poc més d’un any i mig es va publicar un article editorial a la revista The Lancet titulat “The future of the NHS” en el qual es comença mencionant les conclusions d’un informe recent de la Cambra dels Lords que afirma que el sistema sanitari i social és insostenible i està a punt de fer fallida. Una remor que a casa nostra també es va sentint.

El paral·lelisme que es pot establir amb el nostre sistema sanitari és absolut i convida a diferents reflexions. La planificació a curt termini supeditada a l’agenda política és difícil de gestionar ateses les necessitats reals de la ciutadania. La població necessita una acció de planificació a més llarg termini que permeti la continuïtat dels projectes més enllà del rèdit electoral necessari cada pocs anys.

Pràctica clínica inapropiada: els 10 millors articles de 2017

Per cinquè any consecutiu, un equip d'experts, amb el lideratge de Daniel Morgan de la Universitat de Maryland, ha publicat una revisió sistemàtica d'articles editats en anglès, "2018 Update on Medical Overuse", en els que hi figurés alguna de les següents paraules clau: health services misuse, overuse, overtreatment, overdiagnosis, inappropriate and unnecessary. La revisió es va cenyir a l'any 2017. Es van seleccionar 910 articles que van ser prioritzats en funció de la qualitat de la metodologia, la magnitud de l'efecte clínic i el nombre de pacients potencialment afectats.

El repte dels 15 passos

Diuen que des de fora els problemes es veuen d'una manera diferent. Quantes vegades hem sentit o dit aquesta frase a la nostra vida! Potser és per això que diferents organitzacions, els darrers anys, han decidit prendre-se-la al peu de la lletra i implementar estratègies per poder incorporar la visió externa al dia a dia de la seva feina.

El Sistema Nacional de Salut del Regne Unit (NHS) va presentar a la fi de 2017 "El repte dels 15 passos (15 Steps Challenge): la qualitat des de la perspectiva del pacient".