Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència
El que és evident és que la sanitat estil barra lliure de què gaudim a Espanya no es pot mantenir durant més temps atès que estem vivint una caiguda en picat que, a força d'afegir aigua al cafè, l'està diluint fins a perdre l'essència. El model econòmic que la sosté no és viable, la qual cosa obligarà a canviar-lo tenint en compte el que es fa a Europa.
La hiperespecialització continuarà afectant els professionals sanitaris i l'augment de preus dels fàrmacs contra el càncer i les malalties rares, així com la resta de tecnologies sanitàries, absorbeixen cada vegada més pressupost cap a l'hospital. La dilució de l'atenció primària ha fet que la totalitat del sistema voregi l'obsolescència. Si tot acaba a l'hospital, la despesa és inassumible i la llista d'espera insuportable. Vetllar perquè els centres de salut tinguin capacitat real d'absorbir el 90% dels problemes de salut és l'única garantia possible perquè un sistema sanitari modern sigui capaç d'oferir un servei adequat. Però, més enllà de reconèixer una cosa sabuda des de sempre, potser necessitem una nova visió de conjunt que consideri el sistema com un holograma i no com una mera juxtaposició d'òrgans com aquests models de plàstic amb què juguen els nostres fills.
El més complex, tanmateix, no serà solucionar el model econòmic ni l'ajust pressupostari entre primària i hospital, el més difícil serà definir el rol dels professionals. Reconvertir els metges de família i les infermeres de primària en consultors de salut personalitzats amb capacitat per guiar els pacients complexos pels laberints sanitaris així com pels recursos comunitaris que tinguin disponibles als seus barris. Crear agents de salut que retornin als pacients la capacitat d'autocura i els ajudin a trobar a les seves comunitats aquells elements que els puguin ajudar o alleugerir. En poques paraules: substituir el vell mem "més sanitat és millor" per "sanitat personalitzada (ajustada, ponderada, adequada) és millor".
Per descomptat que el treball en equip serà bàsic, però no com passa ara amb equips merament nominals sinó com una manera d'acollir la dificultat del pacient i donar-li una resposta més completa i integrada. Això implicarà obligatòriament un nivell d'autogestió i independència més alt i un reforç del rol d'infermeria perquè augmenti la seva capacitat d'acció de manera que inclogui prescripció infermera, maneig de patologia no complicada i intervenció coordinada en els casos complexos, cosa que avui és excepcional i que demà serà prioritària. Veurem infermeres atendre consultes sol·licitades generals en les quals podran solucionar un percentatge enorme de situacions, la qual cosa avui és tristament anecdòtica.
La cura dels professionals per part de l'organització també haurà de canviar 180 graus. L'estabilitat laboral, la protecció contra la sobrecàrrega, la promoció professional, la fidelització que permeti longitudinalitat i estabilitat amb els pacients… seran variables fonamentals per evitar una fugida de professionals que amenaça la viabilitat del sistema.
I, pel que fa a la gestió, també caldrà transformar l'estructura de vigilància i control actual basada en cartera de serveis i contracte programa per una altra que afavoreixi l'exercici dels professionals i aporti consultoria, suport tècnic, formació continuada, motivació i comunicació.
No es tracta de muntar una nova comissió que es posi a redactar un altre llibre blanc que quedi oblidat en qualsevol prestatge, sinó de convidar absolutament tota l'organització a sumar-se a un procés constituent per reformar la totalitat del sistema. És viable això? No seria més fàcil crear una reforma de despatx que després s'instauri per decret? Em fa por que amb el nivell de complexitat actual no serem capaços de ficar dins d'un despatx prou intel·ligència perquè ens pugui oferir les respostes necessàries.
En qualsevol cas, és possible generar una nova narrativa suggerint línies d'acció versemblants que puguem anar implementant entre tots els actors. Ens enfrontem a un camp de creativitat sense límits, aprofitem-lo i posem-nos a generar idees, encara hi som a temps.
Enllaç al Blog "La consulta del Doctor Casado"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada